Tal dia com avui de l’any 1641, fa 378 anys, en el context de la Guerra dels Segadors (1640-1652), les tropes catalanofranceses comandades per Philippe de La Mothe-Houdancourt derrotaven la guarnició hispànica atrinxerada a Constantí (Tarragonès) i obrien el pas a la recuperació del control sobre el territori del Camp de Tarragona. Segons les fonts documentals, els 300 mosqueters hispànics atrinxerats a l’interior de vila pràcticament no van presentar batalla als més de 10.000 efectius catalanofrancesos, i poc després dels primers bombardeigs (iniciats a les 10 del matí) van abandonar les seves posicions i van fugir precipitadament cercant refugi a Tarragona, llavors en poder del marquès de Los Vélez, comandant de l’exèrcit hispànic a Catalunya.

Aquella operació militar venia precedida de la batalla de Montjuïc (26 de gener de 1641), que havia estat la primera gran derrota, de tot un seguit de desfetes posteriors, de l’exèrcit hispànic a Catalunya. Després de la derrota de Montjuïc, Los Vélez i la seva plana major havien fugit precipitadament i s’havien reclòs a Tarragona amb les restes de l’exèrcit hispànic que havia sobreviscut o que no havia desertat. A Constantí hi havien situat una avançada que havia de protegir l’accés a la capital del territori des de la vall del riu Francolí. Constantí (situada a cinc quilòmetres de Tarragona) seria convertida en la capital militar catalanofrancesa del Camp de Tarragona, en aquell moment el principal escenari d’aquell conflicte bèl·lic.

La recuperació catalanofrancesa de Constantí provocaria, tot seguit, la presa de totes les avançades militars hispàniques que envoltaven Tarragona: Salou (que ja havia estat guanyada amb anterioritat per les tropes d’Henrí d’Escoubleau), Vila-seca, Tamarit, Altafulla i Torredembarra. I l’inici d’un setge que es perllongaria per espai de 100 dies i que provocaria un nombre important de baixes en l’exèrcit hispànic: el 10 de juny, part de les tropes hispàniques atrinxerades a Tarragona van iniciar una desesperada sortida a la recerca de farratges i van ser sorpresos al Catllar. En aquella batalla, un destacament catalanofrancès comandat per Josep de Margarit (governador general francès a Catalunya) va aniquilar els hispànics.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat