Tal dia com avui de l’any 1934, fa 85 anys, en el context dels dies immediatament posteriors als Fets del Sis d’Octubre (1934), el coronel Francisco Jiménez Arenas, “presidente accidental de la Generalidad designado por la autoridad gubernativa militar de la cuarta Divisón”, decretava el cessament de tots els càrrecs polítics del govern de Catalunya.

Aquella mesura afectava el president Lluís Companys; els consellers Joan Lluhí, de Justícia i Dret; Josep Dencàs, de Governació; Martí Esteve, d’Hisenda; Ventura Gassol, de Cultura; Martí Barrera, de Treball; Joan Comorera, d’Economia i Agricultura i Pere Mestres, d’Obres Públiques i Assistència Social i Sanitària. També afectava els delegats territorials del govern Josep Puig, a Girona; Pere Valldeoriola, a Lleida, i Lluís Prunés, a Tarragona; i als comissaris territorials d’Ordre Públic, Amadeu Oliva, a Girona; Jaume Martí, a Lleida, i Josep Tarragona, a Tarragona.

També van ser cessats Pere Coll Llach, comissari general d’Ordre Públic (que havia estat detingut a la seva casa de Begur acusat de preparar una rocambolesca fugida); Joan Ricart, cap de la guàrdia de seguretat i Jesús Pérez, comissari en cap dels Sometents Armats; i els directors generals Josep Maria España, d’Administració Local; Joan Tauler, de Treball; Pere Mestre, de Sanitat i Josep Irla, d’Assistència Social. Excepte el conseller Dencàs (que s’havia exiliat a França), totes aquestes personalitats estaven recloses al vaixell-presó Uruguay, atracat al port de Barcelona.

El president, els consellers i els membres del govern reclosos, estarien retinguts en aquella presó flotant durant noranta dies fins que el 7 de gener de 1935, el Tribunal Suprem va establir un operatiu policial que els havia de traslladar a la Presó Cel·lular de Madrid. Segons la premsa de l’època (La Vanguardia, edició del 8 de gener de 1935), aquell operatiu es va portar a terme a mitjanit per evitar concentracions de protesta: “Dicha orden se transmitió con toda clase de reservas, a fin de que no se enterara nadie y evitar que se produjesen incidentes”.

Es dona la circumstància que, un any i escaig més tard, el coronel Jiménez Arenas tindria una destacada participació (va ser un enllaç entre els grupuscles conspiratorios de Valladolid i Barcelona) en l’intent de cop d’estat militar del 19 de juliol de 1936 que conduiria a la Guerra Civil espanyola (1936-1939). Seria detingut per les forces lleials a la Generalitat i empresonat, acusat de rebel·lió, al vaixell-presó Uruguay.