Tal dia com avui de l’any 1939, fa 80 anys, en el context dels mesos immediatament posteriors a l’ocupació franquista de Catalunya i a la conclusió de la Guerra Civil espanyola (1936-1939), el dictador Franco ordenava la convocatòria d’unes oposicions restringides (on només hi podien concursar excombatents del bàndol franquista i els anomenats excaptius de la República) per proveir les places de nova creació de Jefatura Provincial del Servicio Nacional del Trigo (de les quatre províncies catalanes) i jefe de almacen, auxiliar contable i escribiente mecanógrafo a les seus comarcals d’aquell organisme. En les bases d’aquella convocatòria s’imposava la condició obligatòria de ser caballero mutilado per ocupar les places directives d'excombatiente i excautivo per a la resta de places.
El Servicio Nacional del Trigo era un organisme creat pel bàndol franquista durant el conflicte civil espanyol (23/08/1937), que tenia la missió de controlar tot el procés de producció, transformació i comercialització del principal cereal de la cadena alimentària: l’absoluta intervenció estatal de tota la cadena, des de la sembra del blat fins a la comercialització del pa. I tot i que es va presentar com un instrument per combatre l’acaparament i l’especulació del principal article alimentari de la societat de l’època, els fets demostrarien que, en realitat, el règim franquista —en aquell paisatge de destrucció i fam— pretenia tenir el control absolut sobre aquest producte amb un propòsit de dominació. Lluny d’aconseguir-ho, el mateix escenari de misèria, estimularia el naixement d’un mercat negre que abastiria, principalment, Barcelona.
Els salaris que oferia la Jefatura oscil·laven entre les 6.000 i les 8.000 pessetes anyals, que multiplicaven entre tres i quatre vegades el salari mitjà de l’època.