Aquest diumenge, 29 de juny, una gran festa ciutadana posarà punt final a tres anys d’obres de la Via Laietana, que quedarà inaugurada després d’una important reforma que, en línies generals, ha suposat voreres més amples i una nova configuració de la mobilitat que s’ha convertit, precisament, en el principal punt crític d’aquesta reurbanització. Després que el mateix consistori anunciés la passada setmana la conclusió de les obres, divendres passat es feia públic un comunicat signat per més de trenta entitats en que es lamentava “la manca de consens en les decisions de mobilitat” i s’alertava de “les conseqüències de la pèrdua del doble sentit de circulació”.
I és que després de més de tres anys d’obres, iniciades l’1 de març del 2022, el resultat final no ha aconseguit agradar a tothom, no tant per una absència notòria de verd -justificable per la presència dels túnels del Metro- com per una mobilitat que restringeix la circulació del trànsit a motor privat en sentit mar-muntanya i que es controlarà amb càmeres intel·ligents i que tampoc s’ha resolt a gust dels ciclistes, disconformes amb haver de compartir el carril de baixada amb bus i taxis.
Com és la nova Via Laietana?
La Via Laietana va ser oberta a principis del segle esventrant Ciutat Vella, en un desenvolupament del pla Cerdà que plantejava obrir tres vies a la Barcelona històrica amb l’objectiu d’esponjar i higienitzar el bigarrat conjunt de carrers i cases intramuralles del moment. D’aquelles tres vies només es va arribar a obrir completament una, anomenada Via A o popularment com la Reforma, que finalment va rebre el nom de Via Laietana. Finalitzada el 1913, amb el pas dels anys i fins aquesta reforma actual, s’havia convertit en una via principal pel pas dels vehicles entre l'Eixample i la Barceloneta, no gaire allunyada del concepte d’autopista urbana.
Un cop enllestida la reforma, la nova Via Laietana no perdrà del tot el seu paper d’artèria urbana, condició que sí que ha perdut, per a millor, el carrer Jonqueres, beneficiat enormement per una pacificació col·lateral. Ara bé, aquesta nova mobilitat quedarà marcada per les diferències entre la pujada i la baixada. La configuració de la mobilitat queda de la següent manera: En sentit muntanya-mar, hi ha un carril compartit per a Bus, taxi i ciclistes, i un carril obert al trànsit privat sense cap mena de restriccions, de manera que la Via Laietana sí que es podrà fer servir per connectar l’Eixample amb la Barceloneta. Això sí, la velocitat estarà limitada a 30 quilòmetres/hora.
Pel que fa al sentit mar-muntanya, el més controvertit de tots dos, només hi haurà un carril de circulació, a més del carril bici segregat. Aquest carril per al trànsit serà d’accés restringit per al transport públic, serveis i urgències, així com els veïns i veïnes dels barris de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera i la Barceloneta i els taxis amb origen o destí dins l’àmbit de circulació restringida. També es permetrà l’accés als usuaris d’establiments determinats situats als tres barris citats, com ara els tallers de reparació de vehicles, aparcaments o clients d’hotels, hostals i pensions. Així mateix, també podran accedir al carril els usuaris de la plataforma logística del Mercat de Santa Caterina i, en un horari determinat i només fins a Antoni Maura, els vehicles de distribució urbana de mercaderies registrats pertinentment a l’àrea DUM de l’aplicació SPRO.
Com serà la celebració?
Diumenge 29 de juny, entre les 10.30 i les 18.00 hores, la Via Laietana es tallarà al trànsit totalment per deixar pas a les activitats festives, que ocuparan tota l’avinguda, des de la plaça d’Urquinaona fins a la plaça d’Idrissa Diallo. Aquestes activitats se situaran a la calçada de la Via Laietana, però també a les noves grans places que s’han guanyat amb la nova urbanització, uns espais que faciliten la connexió entre barris i fan d’aquest carrer un espai més amable. La festa també tindrà dos escenaris principals: a la plaça d’Antoni Maura i a la plaça d’Idrissa Diallo.
Entre la trentena d’activitats, la ciutadania podrà gaudir d’un concert de Xiula o d’un taller i concert de The A Swing Band. A més d’aprendre a ballar swing, també es podran fer tallers i gaudir d’espectacles de breaking dance amb Breaking Barrio Activo, circ amb Encircant, màgia amb El Rei de la Màgia, o fer de diable amb el Ball de Diables de Barcelona – Revenedors. També hi haurà jocs de carrer, TMB hi col·laborarà mostrant un dels seus autobusos més antics, es podrà veure una exposició fotogràfica per veure com era la Via Laietana antigament, i fins i tot es podrà descansar en un espai de pícnic amb ombra a la plaça de Ramon Berenguer el Gran. Durant tot el dia també hi haurà cercaviles que recorreran la Via Laietana, com ara les d’entitats de cultura popular a càrrec de la Federació d’Entitats de Cultura Popular de la Barcelona Vella, o el ritme i les percussions de Nexart Percussion i Sambe Kings.
Per què no convenç tothom?
En paral·lel a la finalització de les obres i l’anunci de la inauguració, més de 30 entitats dels àmbits empresarial, econòmic i veïnal de Barcelona i la seva àrea metropolitana han expressat la seva satisfacció per la finalització de les obres de reurbanització de la Via Laietana, però han lamentat la manca de consens en les decisions de mobilitat i alerten de les conseqüències de la pèrdua del doble sentit de circulació. En un comunicat fet públic divendres, les entitats integrades a la plataforma Taula Mou-te per Barcelona, així com altres col·lectius adherits, tot i considerar positiva la transformació de la Via Laietana, han denunciat que “el projecte s’ha executat sense un veritable consens ciutadà i amb un únic objectiu: restringir dràsticament la circulació del vehicle privat entre un 20% i un 30%”.
De fet, les entitats signants, entre les quals hi ha Barcelona Comerç, Barcelona Oberta, Foment del Treball i el Gremi de Garatges, recorden que ja van expressar les seves reticències per mitjà d’una carta a l’alcalde, i que malgrat les “múltiples reunions mantingudes amb els màxims responsables de l’Ajuntament i gerències en matèria d’urbanisme i mobilitat” del consistori, “les aportacions del teixit veïnal i empresarial no han estat escoltades”. També recorden que l’actuació urbanística de Via Laietana es troba actualment sota diversos recursos contenciosos administratius, alguns amb resolucions desfavorables a l’Ajuntament de Barcelona per no tramitar la corresponent modificació del Pla General Metropolità (PGM), ni aportar els estudis necessaris sobre els impactes potencials que podria generar el projecte.
Segons aquest comunicat, “la reforma ha convertit la Via Laietana en un bulevard amb un únic carril de pujada compartit entre transport públic i vehicles privats, sense escapatòries durant un quilòmetre”. Aquesta configuració, segons les entitats, generarà col·lapses circulatoris i reduirà severament la funcionalitat d’una via clau per a l’accés a Ciutat Vella, especialment per a treballadors, serveis, comerç, restauració i transport de mercaderies. Segons les entitats adherides Taula Mou-te per Barcelona, “Ciutat Vella s’acabarà convertint en un barri turístic, malgrat els projectes singulars i arrelats impulsats a l’epicentre de la ciutat”. Així mateix, apunten que “els veïns tampoc estan contents”, ja que la banda del barri Gòtic “se sent marginat perquè no disposarà dels mateixos drets i usos de la Via Laietana” que els barris de Sant Pere, Santa Caterina, la Ribera i la Barceloneta.
Per tot plegat, els signants del comunicat defensen la necessitat d’un model de mobilitat que no només prioritzi el vianant, sinó que “també contempli el manteniment de la connectivitat amb vehicle privat”, especialment en un eix tan estratègic com el de mar-muntanya. Alerten que la restricció total del trànsit pot provocar una gentrificació de l’espai urbà, deixant fora els residents i les activitats econòmiques quotidianes. Finalment, fan una crida a les administracions perquè es pensi Barcelona de manera integral, amb una estratègia de mobilitat urbana inclusiva, que faciliti també el transport privat sostenible i reconegui la importància metropolitana de l’eix per al manteniment del comerç i els serveis locals.