El president de RTVE, José Pablo López, ha concedit la seva primera entrevista a El Nacional i que hem dividit en dues parts. En la primera, que podeu recuperar aquí, explica nous detalls del nou canal que emetrà íntegrament en català allà on ara hi ha La 2. En aquesta segona part de l’entrevista, José Pablo López (Sayalonga, Málaga 1977) aborda sense embuts les diferents polèmiques que han envoltat el seu primer tram de mandat.

-Aquesta que acaba ha estat una temporada amb grans apostes d'RTVE. És hora de fer balanç. Per exemple, ‘La Revuelta’. Content amb David Broncano?
-Estic molt satisfet amb la temporada que ha fet David Broncano. Va arrencar després d'una arribada molt complicada. S'ha estabilitzat a l'entorn del 12% de quota de pantalla. Fins i tot tancarà una mica per sobre d'aquest 12. Estem molt contents perquè estem oferint un producte de televisió pública, alternatiu i en el qual volem reflectir una societat que és aquí i que també ha de tenir el seu espai a la televisió. I per descomptat estem molt contents amb el perfil: som líders en la franja que va dels 13 als 64 anys i que és molt transversal. Ha estat una molt bona primera temporada, i ja estem treballant amb l'equip del David per introduir algunes novetats de cara a setembre.

-Que tot seguit m’explicarà, oi?
-No. Però no suposaran un canvi profund. Sabem el que és ‘La revuelta’ o anteriorment ‘La resistencia’ i la personalitat que li imprimeix el David i el seu equip al programa. Però el fet d'haver sortit d'una oferta de pagament i estar ara en una oferta en obert ens permet veure en quines coses podem aprofundir. Ja tenim l'històric d'una temporada completa i podem veure quin tipus de personatges funcionen més i quins menys. Tenim una cosa que no té molta gent: estabilitat i un producte del qual ens en sentim plenament orgullosos.

-El programa va rebre moltes crítiques pel cost que té…
-Tothom sap que produir un programa d'hora i mitja en el prevalgui-estafi d'una televisió pública té un cost. De veritat és car? El preu que estem pagant està publicat en els contractes. Qualsevol que treballa en el sector sap que l'operació, des d'un punt de vista econòmic, era raonable. Potser les crítiques no eren per la suma econòmica sinó per una altra mena de raons que no tenien a veure amb l'econòmic.

-Amb ‘La Familia de la Tele’ què ha passat?
-La televisió va d'això: provar, arriscar i quan una cosa no funciona se’n treu un aprenentatge d'allò que no ha funcionat. I cal continuar endavant. TVE té una taxa d'encert especialment alta. Hem posat en marxa quatre projectes a l'abril/maig: ‘La Familia de la Tele’, ‘Futuro Imperfecto’ amb Andreu Buenafuente, ‘Malas Lenguas’, amb Jesús Cintora i el nou ‘Mañaneros 360’ amb Javier Ruiz i Adela González. D'aquests quatre projectes, tres han funcionat. I això, en termes televisius, és anar molt bé. Si arribem a encertar els quatre em preocuparia perquè seria realment inèdit.

Algunes crítiques a 'La Familia de la tele' s'han fet des d'un supremacisme cultural que diu què es pot fer i què no en una tele pública

-Ja, però què va fallar?
-Doncs que no hem encertat. L'equip ho ha intentat, ho ha posat tot de la seva part i això ho haig d'agrair perquè han fet tot el possible. Però no ha funcionat. Les crítiques cal acceptar-les, rebre-les i treure’n el millor d'elles. Ara bé, les crítiques menys acceptables són aquelles que es plantegen des d'un cert supremacisme sobre què es pot i què no es pot emetre a la televisió pública. Són crítiques que es fan des d'uns púlpits que normalment no consumeixen televisió pública, de fet, no consumeixen cap mena de televisió. I per criticar la tele cal veure la tele.

-És a dir, que considera que algunes crítiques a ‘La Família de la tele’ s'han fet des de la superioritat moral?
-Moral i cultural. I al final la moral depèn de cadascú. Però sí que hi ha hagut un cert supremacisme cultural que no té res a veure amb la societat a la qual ens dirigim en 2025. Un producte audiovisual pot funcionar o pot no funcionar, però crec sincerament que ‘La Familia de la tele’ ho ha fet tot per intentar entretenir. No ha traspassat cap línia de l'entreteniment d'una televisió pública. Hi ha hagut molt prejudici. Això sí, quan hem vist que, efectivament el programa no tenia cabuda dins de la tele pública, l'hem suprimit.

-En referir-se a ‘La Revuelta’ i ‘La Familia de la Tele’ parlava d'aprenentatges. Del cas Melody a Eurovisió, què n’ha après?
-D’aquí n’hem tret molts aprenentatges, i no sols d'Eurovisió sinó també del Benidorm Fest. Ja hem pres una primera mesura, que és canviar les seves bases: Els vots del jurat valdran un 50%, el televot un 25% i el 25% restant sortirà del jurat demoscòpic.  Ja hem escollit un nou director artístic, Sergio Jaén, així com un nou comitè de selecció de les cançons que participaran en el festival de Benidorm. L'equip d'RTVE ha fet un excel·lent treball amb la candidatura de Melody tant la seva cap de delegació, Ana María Bordas com a nivell de comunicació. No serem tan dolents si ara Ana María Bordas és la presidenta del Grup de Referència de la UER per a Eurovisió.

El què no se li pot demanar a RTVE és que no tingui publicitat i que, a més, no tingui model

-Abans li preguntava per si la inestabilitat política podia posar en risc el nou canal català d'RTVE. Ara li pregunto si aquesta crispació pot afectar tot l'ens que vostè dirigeix i més concretament la seva presidència.
-Tots tenim un passat. I jo espero que en el futur la inestabilitat política no suposi, una altra vegada, inestabilitat a RTVE o que els seus treballadors no tinguin un model clar de televisió pública. Un model es pot compartir o no, però és necessari que existeixi, amb les  aportacions i correccions que es vulguin. Fa 15 anys, a RTVE se li va retirar la publicitat i seguim sense tenir-ne. El que no se li pot demanar a RTVE és que, a més de no tenir publicitat, no tingui model.

-Cada vegada que vostè compareix al Congrés hi ha sarau. Com ho porta?
-Em porto molt bé amb ses senyories. Això sí, demano que separin les qüestions polítiques de les purament personals. Totes les aportacions són benvingudes i els elements de correcció sempre han d'estar sobre la taula. Construir un model de televisió porta temps, fallades i aprenentatges.

-Ja, però per què RTVE sempre està al punt de mira?
-A l'àmbit polític sempre ho ha estat. Per desgràcia per a la gent de la casa, RTVE sempre ha estat un element dins del joc polític. Però ara, els atacs -per dir-ho d'alguna manera- venen d'altres inquietuds.

-Quines són?
-Aquelles que veuen el paper molt més rellevant i actiu que està tenint TVE dins del mercat audiovisual. No se li pot demanar a RTVE que no tingui model i que passi per la vida sense molestar a ningú, sense dir res, sense fer res i condemnada a la paràlisi per anàlisi. Crec que no: hem de provar, hem de posar en marxa projectes i oferir-li a la ciutadania una oferta que no tenen per què acceptar al 100%, però que sí ha de ser una oferta valenta, identificable i necessària.