El govern espanyol, el president Salvador Illa i el líder d'Esquerra, Oriol Junqueras, han anunciat aquest cap de setmana en diferents intervencions que incompliran l'acord d'investidura del primer secretari del PSC, que establia que abans d'acabar el mes de juny presentarien un acord sobre l'anomenat finançament singular per a Catalunya. La ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, ha retardat la presentació de l'acord un parell de setmanes i Junqueras li ha concedit la pròrroga, cosa que té tot el sentit del món, ja que a la fi tampoc no vindrà de quinze dies després dels anys, dècades, que Catalunya espera tenir un finançament just.

Com les paraules se les emporta el vent, s'ha posat l'accent en una expressió tan líquida com un finançament singular que, a la fi, pot acabar suposant molt poc i aixecant molts enemics. Un negoci, de vegades, molt català: es construeix un soroll insuportable en què participen el PP, els dinosaures del PSOE, un grapat d'excomunistes al costat de la premsa de la dreta extrema i els mitjans d'Atresmedia i de l'església, que difonen els privilegis de Catalunya que, d'altra banda, mai no acabaran arribant. Llavors el PSOE demana paciència, fins que es calmi el terrabastall, rebaixa la proposta catalana i el que acaba sortint és un nyap.

Perquè si tirem d'hemeroteca, quan Esquerra va presentar el finançament singular va dir el següent: que era una mesura inspirada en la quota basca i que buscava que la Generalitat recapti el 100% dels impostos que es paguen a Catalunya, en comptes de l'actual 9%. Després es transferiria a l'Estat una part a determinar pels serveis que deixa a Catalunya, més una altra partida per contribuir a l'equitat entre territoris. Això implicaria que dels aproximadament 26.000 milions recaptats el 2021, sense comptar els 4.900 milions de tributs propis, la Generalitat podria arribar a ingressar fins a 52.000 milions, si fem cas als seus càlculs. Estem parlant de més del doble. Esquerra també ha afirmat que Catalunya hauria de sortir del règim comú de finançament de les autonomies.

Hi haurà més diners? Sí. Serà un sistema de finançament singular? Sí. Serà similar al concert? No. Se li assemblarà? Tampoc

Es pot esperar algunes setmanes per rebre una proposta així del govern espanyol? Evidentment que sí. Però lamentablement em sembla que quan es reuneixi la comissió bilateral Estat-Generalitat en un parell de setmanes, si fem cas a la vicepresidenta Montero, no estarem aquí. Hi haurà més diners? Sí. Serà un sistema de finançament singular? Sí. Serà similar al concert? No. Se li assemblarà? Tampoc. I això que el moment és del més propici per al govern espanyol: amb el president Pedro Sánchez asfixiat per casos de corrupció, si jugués bé la partida podria trobar un escenari de debat diferent, com li ha passat amb la seva discussió amb Donald Trump. Encapçalar una Espanya diferent, encara que hi creguis més aviat poc, sempre és més agraït que estar sotmès al debat que implementen els casos de Koldo, Ábalos o Santos Cerdán.