Entre carrerons, cases de pedra i un paisatge que sembla tret d’una postal antiga, hi ha un poble català que ha aconseguit fer-se un lloc d’honor a la prestigiosa llista de Lonely Planet. Estem parlant de Peratallada, una autèntica joia medieval de l’Empordà que ha estat reconeguda com un dels pobles més bonics del món. I és lògic: passejar pels seus carrers és viatjar en el temps, amb la seva arquitectura romànica, gòtica i renaixentista impecablement conservada i un ambient que convida a perdre-s’hi sense mirar el rellotge. Aquest article forma part dels continguts de La Gandula, la secció més estiuenca d'ElNacional.cat per descobrir racons únics sense presses.
🏰 La ciutat medieval a la Catalunya Nord que enamora amb els seus carrers empedrats
🏖️ Els trucs virals per anar a la platja i no tornar a casa ple de sorra
Aquest petit nucli, envoltat de camps i bosc mediterrani, és un dels exemples més ben preservats de vila medieval de Catalunya. No hi ha cotxes al centre històric i això contribueix encara més a reforçar-ne el caràcter pintoresc i acollidor. A més, no hi falten opcions per menjar bé, prendre una copa de vi local o simplement seure en una terrassa i deixar passar les hores entre murs de pedra i silenci antic.
El reconeixement de Lonely Planet situa Peratallada al costat de pobles de somni d’arreu del món, però el seu encant rau precisament en el fet que manté la seva essència autèntica, sense convertir-se en un decorat per a turistes. Ideal per visitar a qualsevol època de l’any, però especialment recomanable a la primavera o a finals d’estiu, quan la calor afluixa i el poble respira amb més calma.
I si ets dels que volen explorar més enllà de Catalunya, però sense sortir dels Països Catalans, la mateixa selecció de Lonely Planet ens convida a posar rumb a Mallorca, on hi ha dos pobles que semblen trets d’un conte. El primer és Valldemossa, un racó encantador a la Serra de Tramuntana que ha captivat generacions de viatgers. El seu llegat musical és indiscutible: el compositor Frédéric Chopin i l’escriptora George Sand hi van passar un hivern el 1838, i avui el poble acull el festival Pianino, amb recitals de piano —alguns fins i tot interpretats amb l’instrument original de Chopin— a la Cartoixa Reial. L’ambient que es respira als seus carrers empedrats, envoltats de muntanyes i natura exuberant, convida a fer-hi estada, sobretot fora dels mesos de més afluència.
L’altre nom que destaca és Deià, un petit poble que ha estat refugi d’artistes, escriptors i poetes, com el britànic Robert Graves, que hi va construir casa seva l’any 1929. Avui encara es pot visitar. Envoltada de vinyes, oliveres i jardins d’ametllers, aquesta vila sembla suspesa entre el blau del Mediterrani i el verd intens de la serra mallorquina. Caminant pels seus carrers o pel Poets’ Walk, és fàcil entendre per què tants creadors s’hi han sentit inspirats. A només deu minuts, es pot visitar Son Marroig i, amb una mica de sort, fer el camí fins a Sa Foradada, una formació rocosa icònica que ha estat musa de milers de fotografies.