Tal dia com avui de l’any 1944, fa 74 anys, el general Franco —cap de l’Estat espanyol— signava el decret de creació del document nacional d'identitat —conegut popularment amb l’acrònim DNI— que passava a substituir la cédula personal que havia estat vigent, durant setanta anys, des de la Primera República espanyola (1874). També el DNI seria concebut com un instrument de dominació i de repressió. En aquell decret de creació, els organismes públics que històricament havien tramitat la cédula personal (ajuntaments i diputacions provincials) perdien aquesta competència en benefici del Ministeri d'Interior, que l’exerciria a través dels serveis de seguretat del règim franquista.
El número 1 del DNI es va reservar al general Franco, que havia estat el veritable ideòleg del nou sistema. A l’esposa i a la filla del dictador —Carmen Polo i Carmen Franco— se'ls va reservar els números 2 i 3, respectivament. Uns anys després (1961) el règim franquista reservaria els números 10 al 99 a la futura família reial espanyola. Els, llavors, prínceps d’Espanya Joan Carles de Borbó i Sofia de Grècia passarien a tenir els números 10 i 11, respectivament. I, posteriorment, els seus fills i nets, els números correlativament consecutius: la infanta Elena passaria a tenir el 12, misteriosament s’invalidaria el 13, la infanta Cristina el 14, el príncep Felip el 15; i les filles d’aquest darrer —Elionor i Sofia— el 16 i 17, respectivament.
Model cédula personal prèvia al DNI / Font: Diputació de Tarragona
A Catalunya, durant els primers anys d’implantació del nou document, el DNI seria utilitzat pel règim franquista com un instrument de marginació i de persecució. Els primers usuaris, obligadament, d’aquell nou document serien aquelles persones que estaven en règim de llibertat vigilada per pretesos delictes de tipus polític (que havien estat processades i condemnades per la Ley de Responsabilidades Políticas o per la Ley de Represión de la Masonería y del Comunismo). També les persones que, per raons diverses, es desplaçaven habitualment fora de la seva ciutat de residència, i que en aquell escenari de repressió estaven permanentment sota sospita de col·laborar amb l’oposició al règim, serien obligades a adquirir immediatament el nou DNI.