Tal dia com avui de l’any 1931, fa 90 anys, el govern provisional de la República i l’Ajuntament de Barcelona acordaven el canvi de titularitat del Palau de Pedralbes que, des del 1918, havia estat la residència de la família reial espanyola a la ciutat. Segons la premsa de l’època (La Vanguardia, edició del 21/05/1931), “mientras no se resuelva respecto a su destino definitivo, se faculte a dicha comisión (la de Cultura de l’Ajuntament) para organizar en la forma que juzgue conveniente los servicios necesarios para la conservación de dicho palacio”. També els jardins que envoltaven el palau van passar a titularitat municipal “quedando destinados al público los jardines anexos al palacio”.

El Palau de Pedralbes havia estat construït l’any 1862 per Eusebi Güell sobre els terrenys del que, des del segle XVII, havien estat les masies de can Feliu i de can Cuiàs, amb els plànols dels arquitectes Joan Martorell (edificació) i Antoni Gaudí (jardins). En aquell moment, Güell era una de les principals fortunes del país. El seu pare i ell mateix havien creat un imperi econòmic —format per navilieres i bancs— que tenia el seu origen en el trama il·legal de tràfic d’esclaus que dirigia la reina regent Maria Cristina de Borbó. L’any 1918, Eusebi Güell, que havia estat nomenat comte pel rei Alfons XIII, va regalar el palau a la Corona. Des de llavors el Palau de Pedralbes passaria a ser la residència oficial de la família reial espanyola en les seves visites a Catalunya.

Entre 1931 i 1939, el Palau de Pedralbes va ser de propietat municipal, i l’Ajuntament de la ciutat hi va instal·lar el Museu d’Arts Decoratives. Durant la Guerra Civil espanyola va ser, temporalment, seu del govern de la República espanyola (1937). Durant aquest període va ser la residència de Juan Negrín, president del govern, i el lloc on es reunien els consells de ministres. Després de l’ocupació franquista (1939), el govern espanyol el va confiscar i el va convertir en la residència oficial del dictador Franco a Catalunya, fins que l’any 1990 va retornar, de nou, a mans de l’Ajuntament de Barcelona. Actualment, l’Ajuntament de Barcelona té cedit el seu ús a la Generalitat, que hi té instal·lat el Museu de la Ceràmica.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat