Tal dia com avui de l’any 1940, fa 79 anys, Heinrich Himmler —cap de les Schutzstaffel (les SS i la Gestapo)— ordenava la reclusió de Lluís Companys, president de la Generalitat de Catalunya a l’exili, al penal de màxima seguretat de La Santé, a París (llavors ocupada per les forces militars del règim nazi alemany). El president Companys havia estat detingut dos dies abans (13 d’agost de 1940) per la Wehrmacht (l’exercit alemany) a La Baule-les-Pins (Bretanya), a l’oest de la França ocupada pels alemanys, en un operatiu dissenyat per la Gestapo i el SIMP (la policia política franquista).

Tot seguit la Wehrmacht el va lliurar a la Gestapo (la temuda policia política del règim nazi alemany); que, en col·laboració amb un funcionari policial de l'oficina de representació espanyola a París anomenat Pedro Urraca Rendueles, el traslladaria a París. El president Companys va ser reclòs en un mòdul penitenciari destinat, exclusivament, a presos polítics (dissidents del règim nazi i activistes contra l’ocupació). Va estar en aquella presó fins el 27 d’agost. Durant aquells dotze dies va estar sotmès a duríssims interrogatoris a càrrec de les policies polítiques nazi i franquista.

La intervenció de Himmler en aquell operatiu es devia al fet que els règims nazi alemany i franquista espanyol, a través dels seus respectius ministres d’exteriors, Joachim Von Ribbentropp i Ramon Serrano-Súñer, havien convingut que la captura del president de Catalunya era un afer prioritari. Von Ribbentrop i Serrano Suñer no tan sols eren homòlegs, sinó que també compartien l’entusiasme per l’ideari de Hitler. Quan es va produir la detenció, només feia dos dies que Serrano Suñer (conegut popularment com “el cuñadísimo”) havia estat nomenat ministre d’afers exteriors.

El 27 d’agost, la Gestapo el lliurava definitivament al SIMP franquista. El policia espanyol Pedro Urraca —que havia participat en l’operatiu de — se l’enduria emmanillat a Madrid sense cap mena de protocol d’extradició; i quedaria detingut a les dependències de la Dirección General de Seguridad (DGS); llavors dirigida per José Finat y Escrivá de Romaní; un dels grans repressors del règim i un personatge del cercle de confiança del cap d’estat Franco i del ministre Serrano Suñer. A les dependències de la DGS, el president de Catalunya va ser brutalment torturat.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat