Tal dia com avui de l’any 1963, fa 56 anys, l’educador, assagista, novel·lista i historiador Joan Bosch Gaviño era nomenat president de la República Dominicana. Bosch, encapçalant la llista del socialdemòcrata Partido Revolucionario Dominicano, havia guanyat els primers comicis lliures després de 30 anys de règim dictatorial governat pel general Trujillo i el seu entorn immediat. Joan Bosch havia retornat a la República Dominicana després de 23 anys d’exili a Cuba, durant els quals havia patit diversos intents d’assassinat ordits pel règim dictatorial dominicà. Durant la campanya electoral va patir una campanya de descrèdit i de calúmnies orquestrada per les oligarquies terratinents i pels representants de la jerarquia eclesiàstica catòlica.

Joan Bosch havia nascut l’any 1909 a La Vega, una ciutat situada al centre de l’illa que havia estat fundada per Cristòfol Colom amb el nom de Fuerte de la Concepción (1494), i que havia estat erigida primera seu diocesana del Nou Món pel nunci lleidatà Bernat Boïl (1495). Joan Bosch Gaviño era fill de Josep Bosch Subirats ―familiarment, Pepe― nascut a Tortosa (Baix Ebre) el 1877; i net de Francesc Bosch Ximeno i de Maria Cinta Subirats, nascuts, també, a Tortosa els anys 1837 i 1840 respectivament. Segons les fonts, els Bosch-Subirats havien emigrat a la República Dominicana l’any 1900, en plena crisi econòmica per la pèrdua de les darreres colònies hispàniques de Cuba, Puerto Rico i Filipines; i tant en Pepe com en Francesc havien treballat com a mestres de cases.

Joan Bosch no aconseguiria consolidar el règim democràtic que havia restaurat amb el seu nomenament. El seu govern seria permanentment atacat per les oligarquies terratinents, per la burgesia industrial i per les jerarquies eclesiàstiques. Va ser derrocat per un cop d’estat militar el 25 de setembre de 1963, tan sols set mesos després d’haver estat proclamat president. Tres anys més tard (1966), la junta militar colpista va convocar nous comicis. Bosch ―que havia estat a l’exili de Puerto Rico― va tornar, però tement per la seva seguretat, va fer una campanya de poca intensitat i va ser derrotat per Joaquim Balaguer, que durant el règim dictatorial (1930-1961) havia estat un protegit de Trujillo; i que era net de Josep Anton Balaguer, nascut a Barcelona a mitjans del segle XIX.