Tal dia com avui de l’any 1714, fa 305 anys, les tropes borbòniques francocastellanes comandades pel duc de Berwick, que feia 414 dies que assetjaven Barcelona, saltaven les muralles i els combats es traslladaven a l’interior de la ciutat. A dos quarts de cinc de la matinada de l’11 de setembre, les tropes borbòniques van avançar les línies situades a llevant de la ciutat i, simultàniament, van atacar les defenses situades al pany de muralla entre el baluard del Portal Nou (actualment passeig Lluís Companys) i el reducte de Santa Eulàlia (actualment carrer Doctor Aiguader).
La lluita en aquell espai es va perllongar per espai d’hores, fins que passat migdia les tropes borbòniques saltaven les muralles. Tot seguit, i fins quasi la nit, els combats entre defensors i atacants es van lliurar als carrers del barri de la Ribera i del Born. Aquells combats es van lliurar carrer a carrer i casa a casa; i en els espais més amples de la trama urbana (tant per part dels defensors com dels assaltants) es van arribar a produir càrregues de cavalleria i es va fer ús de l’artilleria. Al vespre, amb la desaparició de la claror de dia, van cessar momentàniament els combats.
També al nord de la ciutat, al baluard de Jonqueres (actualment plaça d’Urquinaona) es van produir acarnissats combats, amb un resultat desigual. El primer atac dels assaltants no tan sols va ser rebutjat, sinó que les tropes borbòniques van ser acorralades per la Coronela. Arribada la nit, els assaltants, tot i la superioritat numèrica i armamentista, no havien aconseguit controlar i dominar ni tan sols els barris on s’havia combatut. No seria fins a l’endemà, 12 de setembre, que les autoritats polítiques catalanes i els comandaments militars francocastellans iniciarien les converses de capitulació.