Tal dia com avui de l’any 1934, fa 85 anys, en el context de les setmanes immediatament posteriors als Fets del Sis d’Octubre, arribava a Barcelona el cardenal Pacelli, futur pontífex Pius XII. Pacelli retornava al Vaticà després del Congrés Eucarístic Internacional celebrat, setmanes abans, a Buenos Aires. Segons la premsa de l’època (La Vanguardia, edició del 02/11/1934), el transatlàntic Conte Grande ―de bandera italiana― va fer una escala tècnica a Barcelona que va ser aprofitada per mantenir una sèrie d’entrevistes i visites extraoficials entre el futur pontífex i les autoritats de la Generalitat i de l’Ajuntament de Barcelona imposades pel govern de la República.

Segons la mateixa premsa, el cardenal Pacelli es va entrevistar amb el general Batet (màxima autoritat militar a Catalunya), el coronel Jiménez Arenas (“presidente accidental de la Generalidad”), el capità Ibáñez (cap superior de la policia espanyola a Barcelona), el cardenal Vidal i Barraquer (arquebisbe de Tarragona), el bisbe Irurita (de Barcelona), Carreras Pons (delegat del govern de la República a Catalunya), el capità Ferrer (màxim responsable de les presons de Catalunya, on, després del Sis d’Octubre, hi havia tres mil presos polítics catalans reclosos) i els generals de Miguel, Pozas, Santiago i Verdugo, que formaven part de l’aparell repressor del govern de la República.

En canvi, no va tenir cap gest amb el legítim govern de Catalunya (reclòs al vaixell-presó Uruguay, atracat al port de Barcelona), ni amb els tres mil presos polítics catalans. Ni tan sols amb els seus advocats o amb les seves famílies. Ni tampoc amb les setanta-quatre víctimes mortals o amb els dos-cents cinquanta-dos ferits el Sis d’Octubre. Pacelli, que anys més tard com a pontífex revelaria que el seu ideari personal era molt proper als moviments feixistes, va tenir intercanvis d’impressions amb personatges que un any i escaig més tard tindrien una destacada participació en l’intent de cop d’estat del 19 de juliol de 1936, que desembocaria en la Guerra Civil espanyola (1936-1939)

Es dona la circumstància que Pacelli, que abans de ser nomenat pontífex ja tenia un paper molt destacat en la cancelleria vaticana, estaria al darrere de la Carta de los obispos españoles a los obispos del mundo entero, que beneïa el cop d’estat de juliol de 1936, i que justificava la Guerra Civil espanyola (1936-1939). I que quan va ser nomenat pontífex (1939) va mantenir una actitud permissiva amb els règims franquista espanyol, feixista italià i nazi alemany. Durant el seu pontificat es van crear uns canals de fuga per als nazis perseguits pels aliats pels seus crims contra la humanitat (anomenats Ratlines), que van ser dirigits pels seus col·laboradors Maglione, Tisserant i Weber.