Tal dia com avui de l’any 1640, fa 380 anys, el Dietari de la Generalitat consignava la recepció d’una missiva oficial signada pel rei hispànic Felip IV, on justificava l’actitud violenta de la soldadesca hispànica contra la població civil catalana, atribuïa aquella brutal onada de violència a una mala i interessada interpretació de les seves ordres per part dels diputats i del poble catalans. Poques setmanes abans, la Generalitat havia tramès una protesta formal al rei hispànic per la conducta d’aquests soldats a Cardedeu i a Sant Pere de Vilamajor (Vallès Oriental), que havien saquejat i apallissat la població civil, i havien apunyalat mortalment el rector parroquial.
En aquell moment, encara no havia esclatat la Revolució dels Segadors (1640-1652), però el rei hispànic ―en conflicte amb la monarquia francesa― es despatxava dient: “Este yerro (que spero le havréys reconozido) tiene el remedio y la emmienda en la execución de mis órdenes, y pues havéis visto las que son en lo que os he madado escribir en 28 del pasado y que mi voluntad precisa es que se cumplan, os encargo y mando que lo hagáis assí, encaminando y disponiendo que se hagan los alojamietos en la forma que os he mandado y os dirá el conde de Santa Coloma, mi lugarteniente y capitán general de essa provincia, pues se mantiene el exército para la defensa y seguridad della”.
També, en aquell moment, Olivares (ministre plenipotenciari de la monarquia hispànica) tenia establerts 40.000 Tercios a Catalunya (l’equivalent al 10% de la població del país). En la missiva de Felip IV es deia: “He entendido en que se presupone (per part de la Generalitat) que la obligación de la provincia (referit a Catalunya) es solamente (...) dar a los soldados hospedage, lumbre, sal, agua, binagre, cama, mesa y servicio (...) Y de oponeros a esta resolución havrá (...) el obrar (...) para mi servicio he de dar lugar a lo contrario y a que interpretaciones vanas de contribuciones estorven lo que conviene”.