Tal dia com avui de l’any 1641, fa 379 anys, en el context de la Revolució i Guerra dels Segadors (1640-1652), i tres dies després de la clamorosa derrota hispànica a la Batalla de Montjuïc ―a mans de l’exèrcit de Catalunya―, el Dietari de la Generalitat informava que els Tercios de Castilla havien iniciat la retirada cap al sud, confirmant l’anotació del mateix dia de l’episodi bèl·lic (26 de gener 1641): “No se’n veu ningú, que com a gallines fugiren, que en tal nom se·ls pot donar perquè si hagués envestit aleshores haguera conegut lo valor dels cathalans, no obstant lo havia comensat a conèixer”.
Altres fonts confirmen que els hispànics, en la seva precipitada i caòtica fugida, van perdre més de la quarta part dels seus efectius, que haurien desertat; i que el gruix d’aquell exèrcit es va dispersar de forma totalment desordenada fins a arribar a Vilafranca. En el trajecte entre Sants (el campament efímer que amenaçava Barcelona) i Vilafranca, van ser fustigats i durament castigats pels Miquelets (la infanteria i la cavalleria lleugeres catalanes). Un cop a la capital del Penedès, el comandant hispànic, el marquès de Los Vélez, els va poder reunir i els va dirigir a Tarragona.
La derrota hispànica de Montjuïc, però sobretot la caòtica fugida i la deserció d’una bona part dels seus efectius, marcaria un abans i un després en el curs d’aquell conflicte. Des de l’ocupació de Tortosa (juliol de 1640) fins a la batalla de Montjuïc (gener de 1641), els hispànics no havien conegut la derrota. A partir de Montjuïc, els hispànics acumularien una llarga sèrie de derrotes (1641-1644) que provocaria una crisi de proporcions gegantines a la cort de Madrid: la caiguda i marginació de Los Vélez va ser seguida per la d’Olivares (l’home més poderós de la monarquia hispànica).