Tal dia com avui de l’any 1641, fa 379 anys, l’Exèrcit de Catalunya, format per 12.000 efectius i comandat pel diputat militar (equivalent a conseller d’Interior) Francesc de Tamarit, derrotava les tropes hispàniques, formades per 24.000 efectius i dirigides pel marquès de Los Vélez, a la Batalla de Montjuïc. Aquell episodi tindria una gran transcendència: representaria la primera gran derrota hispànica de la Guerra dels Segadors (1640-1652) i condicionaria, decisivament, el futur d’aquell conflicte.
En aquella batalla els hispànics van patir una clamorosa desfeta: van ser derrotats en tots els fronts d’atac (a la falda de la muntanya de Montjuïc i davant la muralla del Raval), que les mateixes fonts dels atacants atribuirien a un excés de confiança de Los Vélez. Els hispànics van perdre la pràctica totalitat dels oficials del seu exèrcit (entre ells, dos nebots de Los Vélez), que estaven situats a primera línia de l’avanç, confiats que els catalans ―en veure la seva superioritat numèrica es rendirien sense batallar―.
L’endemà l’exèrcit hispànic va iniciar la retirada. L’anotació del Dietari de la Generalitat diu: “No se’n veu ningú, que com a gallines fugiren, que en tal nom se·ls pot donar perquè si hagués envestit aleshores haguera conegut lo valor dels cathalans, no obstant lo havia comensat a conèixer (...) hisqué nostra cavalleria ab molta infanteria per a donar lo alcans al enemich. Y per ser ja molt avensat no·l pogueren encontrar”. Poques setmanes després, el rei Felip IV cessava fulminantment el marquès de Los Vélez.