Tal dia com avui de l’any 1707, fa 312 anys, en el context de la Guerra de Successió hispànica (1705-1715), les tropes francocastellanes de Felip V –comandades pels ducs d’Orleans i de Berwick– assaltaven les muralles de Lleida i es lliuraven al saqueig i a l’assassinat indiscriminat dels defensors i de la població civil. La investigació historiogràfica estima que, durant aquella jornada, l’exèrcit de Felip V va assassinar un mínim de 700 civils.

Aquella massacre es va produir a la segona anella de muralles de la ciutat (a la terrassa inferior del clos murallat). L’exèrcit de Felip V, format per 30.000 efectius, havia sotmès a setge la ciutat de Lleida des de l’11 de setembre anterior. Després de trenta dies de setge, els atacants –que havien bombardejat insistentment la trama urbana de la ciutat amb el propòsit de provocar el desànim de la població civil i forçar la rendició de la guarnició militar–; van trencar les defenses per la muralla de la Magdalena.

Tot seguit, la majoria de la població es va refugiar a l’interior de la primera anella de muralles (a la terrassa superior). Però, en canvi, els veïns del barri l’Hospital de Santa Maria –situat a l’extrem oposat de la part on les defenses havien cedit–, tement no assolir la porta de la primera anella abans que hi arribessin els assaltants borbònics –els accessos eren a mig camí entre la Magdalena, per on havien penetrat els borbònics i l’Hospital– es van refugiar al convent del Roser, a la costa dels Cavallers.

Un cop els borbònics van arribar al convent del Roser, el van assaltar a sang i foc, van profanar l’església, els objectes i representacions sagrades i van concentrar tots els refugiats en les sales principals de l’edifici. Allà, els soldats i oficials de Felip V, van enfilar amb les baionetes les primeres files de refugiats. I després, els supervivents van ser degollats. En aquella massacre van ser brutalment assassinades persones de totes les edats i de totes les condicions socials, totalment desarmades i indefenses.

Test 78. Des de quan som catalans. Mapa dels dominis de Guifré el Pilós. Font Enciclopedia Catalana
Test d'història Des de quan som catalans? Marc Pons