Tal dia com avui de l’any 1502, fa 518 anys, en el decurs del quart i darrer viatge colombí (1502-1503), els germans Colom desembarcaven a l’illa de Banaica (actualment Guanaja, al nord d’Hondures), a unes quaranta milles de la costa atlàntica centreamericana. A partir d’aquell moment, els Colom resseguirien i cartografiarien aquella costa entre el delta del riu Cangrejal (actualment Hondures) i el golf d’Urabà (actualment Panamà i Colombia). També van explorar les illes Caiman.
Un any abans (1501), el navegant castellà Rodrigo Bastida havia visitat l’istme de Panamà, però no havia cartografiat el territori. En canvi, amb les cartes marines que van dibuixar els Colom, les noves autoritats colonials de la Hispaniola (imposades a la força pels Reis Catòlics), iniciarien la conquesta del territori: el 1509, fundaven Santa Maria de la Antigua (primera ciutat europea del continent americà) i el 1513 assolien la costa occidental (la de l’oceà Pacífic) que llavors van anomenar Mar del Sud.
En aquell viatge els Colom van explorar i van cartografiar l’istme oriental (el de l’oceà Atlàntic) i les terres situades al seu voltant i van apuntar, clarament, l’existència d’un sistema de rius i llacs semiconnectats que permetia accedir a l’interior per navegació. El 1509, Ferran el Catòlic va encomanar a Alonso de Ojeda (un dels enemics dels Colom) la colonització del territori. Però Ojeda, malgrat la precisió d’aquells mapes, fracassaria estrepitosament i tornaria a la Hispaniola malalt i deprimit.
També, en el decurs d’aquell viatge, els Colom van advertir de la presència d’un huracà que s’apropava a Santo Domingo. Ho van intentar comunicar a les autoritats colonials (les que havien usurpat el poder als Colom), però ni tan sols els van deixar apropar-s'hi. Aquell huracà provocaria una gran destrucció. Fernández de la Bobadilla i Roldán (que ja havien estat rellevats sota l’acusació de corrupció) van morir —si més no, oficialment— a causa de la devastació que va provocar aquell fenomen.