Tal dia com avui de l’any 1703, fa 318 anys, moria a Estancia Caroya (llavors virregnat hispànic de Río de la Plata, actualment, Argentina), el jesuïta Ignacio Duarte y Quirós, que el 1687 havia fundat el Colegio Convictorio de Nuestra Señora de Montserrat, la primera institució educativa a Amèrica que portaria el nom de la patrona de Catalunya. Duarte, fill de comerciants portuguesos establerts a Córdoba (Río de la Plata), va fundar el col·legi a la casa pairal familiar, quan, poc després de la mort dels seus pares, la va heretar i la va transformar en una escola d’ensenyament superior que rebria estudiants de tot el territori en règim d’internat.
El Colegio Montserrat de Córdoba es convertiria en una de les principals institucions educatives del virregnat de Río de la Plata. Bona part de les joves generacions de la colònia catalana de Buenos Aires (dels segles XVIII i XIX) s’hi van educar i, durant aquella època, va ser una tradició que els jesuïtes catalans destinats a Amèrica del Sud, en algun moment o altre de la seva vida, hi impartissin classe. Al Colegio Montserrat, el professor jesuïta Josep Manuel Peramàs (Mataró, 1732 – Faenza, Itàlia, 1793) instal·laria la primera impremta del virregnat (importada des de Barcelona) que imprimiria el primer llibre de la història argentina (1766).
La Companyia de Jesús va ser la gran promotora de col·legis americans que s’anomenaven com la patrona de Catalunya. Aquest costum es va fer especialment manifest arreu del continent durant el segle XVIII. Però, en el cas concret dels territoris del Con Sud, aquest costum obeïa a una tradició jesuítica d’origen català iniciada a mitjans de la centúria del 1500 per Joan Saloni (la Granadella, circa 1540 – Lima, circa 1600), que havia estat el primer evangelitzador i el fundador de les primeres escoles del territori. Després de les missions de Saloni, els jesuïtes catalans tindrien un paper molt important en la construcció de la xarxa educativa a Amèrica.