Tal dia com avui de l’any 1939, fa 80 anys, el president de la Generalitat Lluís Companys arribava a París i iniciava la tasca de reorganització del govern català a l’exili. Feia només tres dies (5 de febrer de 1939) que el president i els consellers de la Generalitat havien travessat la frontera, i després d’una breu estada a Perpinyà, es van instal·lar en una modesta oficina a la Rue de la Pépinière, 25 (al 8è districte de la capital, entre l’estació de Saint-Lazare i els Camps Elisis) que, transitòriament, faria les funcions de seu del govern de Catalunya a l’exili.
Aquell primer govern a l’exili seria anomenat Consell Nacional de Catalunya i estaria integrat pel president Lluís Companys i cinc consellers: el filòleg i catedràtic de química Pompeu Fabra i Poch, el catedràtic de fisiologia i patologia Santiago Pi i Sunyer, el periodista i empresari Josep Pous i Pagès, el periodista i historiador Antoni Rovira i Virgili i el catedràtic de psicologia, lògica i ètica i rector de la Universitat de Barcelona fins a l’ocupació franquista de la ciutat Jaume Serra i Hunter. Aquell govern va estar emplaçat a París fins a l’ocupació nazi de la ciutat, el 22 de juny de 1940.
Poc després, el Consell Nacional de Catalunya es traslladaria a Londres; a excepció del president Companys que va restar a la França ocupada buscant el seu fill Lluïset, intern en una institució psiquiàtrica situada al sud de la ciutat, i que havia desaparegut durant l’operació d’evacuació. Després de la detenció, tortura i afusellament del president Companys (15 d’octubre de 1940) a mans del règim franquista; l’enginyer industrial i economista Carles Pi i Sunyer ―que havia estat alcalde de Barcelona durant l’etapa republicana― seria nomenat president del Consell Nacional de Catalunya.