Tal dia com avui de l’any 1706, fa 313 anys, en el context de la Guerra de Successió hispànica (1705-1715), es cloïen les darreres Corts catalanes de la història. Posteriorment, i fins el 1714, els Braços estamentals ―l’equivalent al Parlament― serien convocats en diverses ocasions (Junta de Braços), però mai amb la presència del comte de Barcelona. Aquelles darreres corts de 1706 van estar presidides per Carles d’Habsburg, que havia desembarcat a Catalunya el 22 d’agost de 1705, acompanyat d’un important contingent militar de l’aliança internacional austriacista i, després que el país es revoltés contra el virrei borbònic per franquejar-li l’entrada a la capital, havia estat nomenat comte de Barcelona el 7 de novembre de 1705.

Aquelles corts tenien una significació especial. Els Braços estamentals ―la màxima representació política i militar del país― havien nomenat Carles d’Habsburg en el moment en què havia de jurar les Constitucions de Catalunya. En aquell acte la representació del país havia retirat la dignitat a Felip V ―el primer Borbó hispànic― nomenat en les Corts de 1702 i l’havia situada en la persona de Carles d’Habsburg. Però, en aquell nomenament no s’havia negociat l’aportació econòmica de Catalunya a les arques comtals, que era un dels principis fonamentals de les Corts: des de les Assemblees de Pau i Treva (segle XI) els estaments negociaven la contribució al comte a canvi de blindar o incrementar la seva autonomia política.

No obstant això, Carles d’Habsburg per evident interès polític (Catalunya era la punta de llança de la causa austriacista a la península Ibèrica) havia jurat ―per primer i darrer cop― les Constitucions de Catalunya sense el pacte econòmic. Posteriorment, en un clima que les fonts revelen de confiança absoluta entre les parts, s’obririen les Corts de 1705-1706, que clourien amb el compromís que les institucions de Catalunya aportarien dos milions de lliures barcelonines (l’equivalent actual aproximat a quatre-cents milions d’euros) a pagar en deu anys. Al mateix temps, les mateixes fonts revelen que Carles d’Habsburg va ratificar les Constitucions de Catalunya, convertint-se d’aquesta forma en el darrer comte legítim de Barcelona i home principal de Catalunya.