Tal dia com avui de l’any 1705, fa 314 anys, en el context de la Guerra de Successió hispànica (1705-1715), Carles d’Habsburg trametia una missiva oficial a la Generalitat de Catalunya comunicant el nomenament del seu primer gabinet de govern a les Espanyes. Carles d’Habsburg era als afores de Barcelona des que el 14 de setembre havia envoltat la ciutat amb un exèrcit de més de 10.000 efectius (anglesos, neerlandesos, austríacs i catalans) i l’havia sotmès a setge. Vint-i-cinc dies més tard (9 d’octubre), el virrei borbònic de Catalunya Francisco Fernández de Velasco, pressionat per les classes populars de la ciutat (proaustriacistes), signava la capitulació i abandonava Barcelona, oblidant ―en la seva precipitada fugida― bona part de la documentació oficial de la seva oficina.

En aquella missiva, Carles d’Habsburg nomenava Guillem Gonyalons, bisbe de Solsona; Emmanuel Santjust i Pagès, que poc després seria nomenat bisbe de Vic; Bonaventura Joan de Lanuza i d’Oms, misser protector del Braç Militar de Catalunya, càrrec equivalent al Lord Protector d’Anglaterra; els exmissers protectors del Braç Militar de Catalunya Pere de Torrelles i Sentmenat i Josep Galceran de Pinós; Francesc Blanes i Carròs, comte de Centelles; Josep Terré i Granollachs, diputat militar per la vegueria de Balaguer; i Joan Baptista Reverter, professor de la Universitat de Barcelona i, posteriorment, cap de la Reial Seca de la Moneda de Catalunya, que seria la institució responsable del pagament de les despeses de guerra de l’exèrcit austriacista.

Aquell primer gabinet seria anomenat Reial Junta d’Estat. Seria efectiu fins al nomenament de Carles d’Habsburg com a comte independent de Barcelona (7 de novembre de 1705), i seria la seva primera cancelleria als estats de la monarquia hispànica. De fet, Carles d’Habsburg, en el decurs de la guerra, nomenaria diversos gabinets de govern, però la cancelleria austriacista ja no es mouria de Barcelona fins que el 25 de juny de 1713 ordenava l’evacuació de les darreres tropes austriacistes del Principat (Conveni de l’Hospitalet) i abandonava Catalunya a la seva sort. Des de juny de 1713 fins a setembre de 1714, Catalunya lluitaria en solitari contra l’aliança borbònica de les Dues Corones (Castella i França), en un episodi que les corts de Madrid i de París van anomenar Guerra dels Catalans.