Tal dia com avui de l’any 1729, fa 290 anys, a Palma, Juan de Acuña y Bejarano, comandant general borbònic a Mallorca, ordenava l’execució de Mateu Reus, conegut popularment com a “Rotget”, que, durant aquella dècada, havia estat el bandoler més cèlebre de l’illa. La detenció, l’empresonament i l’execució de Rotget significaria també la fi de l’últim gran bandoler mallorquí. Rotget, nascut molt probablement a Alaró (Mallorca), havia estat considerat per les autoritats borbòniques com l’enemic número u del règim i s’havien imposat fortíssimes penes ―que anaven des de confiscació de béns fins a condemnes a galeres― a les persones que li donaven protecció.
Rotget era producte d’un fenomen que tenia un llarg recorregut històric a Mallorca i que s’havia agreujat especialment després de l’ocupació borbònica de l’illa. El tradicional fenomen del bandolerisme, existent des de la centúria del 1500, havia agafat un fort impuls després de 1715 a causa de la forta repressió que les noves autoritats borbòniques exercien sobre la població sospitosa de simpatitzar en particular amb els britànics (que es mantenien a l’illa de Menorca des del 1708) o d’haver simpatitzat amb la causa austriacista durant el conflicte successori hispànic (1705-1715). Molts pagesos arruïnats per la repressió desplaçarien la seva activitat cap al bandolerisme.
Rotget encaixava amb el perfil del bandoler mitificat. El fet de ser considerat el gran enemic del règim borbònic, li havia conferit una aura d’heroi popular. La seva captura va ser una gran operació militar. Segons les fonts, el brigadier borbònic Manuel Felix Osorno y Herrera va sortir de Palma amb dos-cents dragons, cent granaders i quatre-cents soldats, que van ser reforçats amb una lleva de 2.000 vilatans dels pobles del centre de l’illa. Aquesta operació tenia com a objectiu la captura d’un sol home. Va ser capturat al santuari de Lluc (a la serra de Tramuntana), després de molts anys de persecució i d’obtenir la seva localització torturant la població de la contrada.