Les cèl·lules CAR-T ultrasensibles són una nova esperança contra els càncers d'òrgans sòlids, o així es desprèn d'una recerca de la Universitat de Colúmbia (EUA) publicada aquesta setmana a la revista Science. Cal recordar que la teràpia cel·lular amb receptors d'antígens quimèrics T (CAR-T) transforma les cèl·lules T (una mena de cèl·lules immunitàries) en buscadors de càncer programats per atacar al contacte. Aquestes cèl·lules s'extreuen del pacient i es modifiquen genèticament perquè puguin reconèixer proteïnes específiques (antígens) que sobresurten de les cèl·lules canceroses; després, es retornen al pacient perquè localitzin les cèl·lules canceroses i les ataquin. En resum, potencia el sistema immunitari per identificar i atacar les cèl·lules canceroses, i ha transformat el tractament dels càncers de sang —com la leucèmia i el limfoma. Ara, una nova fórmula de cèl·lules CAR-T altament sensibles pot ser una estratègia per superar un dels principals obstacles d'aquesta immunoteràpia en el cas dels tumors sòlids, i ha aconseguit eliminar els de ronyó, pàncrees i ovari en ratolins.
En altres paraules, l'estudi suposa un avenç que pretén superar un dels principals esculls d'aquesta mena d'immunoteràpies en el cas dels tumors sòlids: la manca d'un objectiu superficial únic i àmpliament compartit. "Curar els tumors sòlids no és fàcil, però aquest treball resol una peça del trencaclosques", diu Michel Sadelain, un dels autors de l'article. El cas és que, entre els diferents obstacles que dificulten l'activitat de les cèl·lules CAR-T en els càncers sòlids, el primer repte de qualsevol teràpia cel·lular és localitzar totes les cèl·lules canceroses. En la sang és fàcil, ja que cada cèl·lula està coberta per nombroses molècules CD19, que actuen com una balisa de localització. Però en els tumors sòlids és diferent, ja que les cèl·lules canceroses són més diverses i no existeix una sola molècula que pugui servir com a únic objectiu per a la teràpia cel·lular. En aquest sentit, s'han identificat algunes molècules que es troben en el 25, 50 o 75% de les cèl·lules tumorals, però això no és prou per eliminar un tumor.
Des les CAR-T a les HIT
Ara, els investigadors de la Universitat de Colúmbia han descobert que en alguns càncers sòlids existeix una molècula, CD70, que pot actuar com a balisa d'orientació per a la teràpia cel·lular. L'equip va crear nous mètodes per detectar aquesta molècula i va descobrir que els seus nivells varien molt en les cèl·lules canceroses, però que totes en tenen unes poques a la seva superfície. El següent pas va ser dissenyar un receptor d'antigen quimèric molt més sensible i altament selectiu anomenat receptor de cèl·lules T independent d'HLA (HIT), i van demostrar en models de ratolins i cèl·lules que pot detectar i eliminar cèl·lules tumorals amb una expressió molt baixa de CD70. Sophie Hanina, una altra de les autores, apunta que les esmentades cèl·lules HIT són "la pròxima generació de cèl·lules CAR-T". "Es poden programar com una cèl·lula CAR-T, però tenen la sensibilitat d'una cèl·lula T natural i poden detectar cèl·lules canceroses que només tenen una quantitat ínfima de molècules diana", explica.
Aleshores, les HIT programades per atacar el CD70 van erradicar per complet els tumors en ratolins amb càncer de pàncrees, ronyó i ovari, mentre que les CAR-T convencionals tradicionals només van eliminar una part de les cèl·lules tumorals. A més, les HIT es van mantenir allunyades de les cèl·lules sanes, ja que la majoria de la resta de cèl·lules de l'organisme no expressen molècules CD70. Amb tot, el següent pas és provar aquesta nova teràpia en pacients amb càncer d'ovari i d'altra mena, ja que aquestes cèl·lules també poden tenir potencial en gairebé altres vint tipus de tumors —com el glioblastoma (tumor cerebral), que també expressa CD70.