Tal dia com avui de l’any 1209, fa 811 anys, a Carcassona (Occitània-França) era assassinat el vescomte Raimon Roger Trencavell, que havia perdut el títol, el patrimoni i la llibertat a canvi de salvar la vida dels 25.000 habitants de la ciutat, amenaçats de ser massacrats per les tropes catòliques de Simó de Montfort i d’Arnau d’Amaurí. Trencavell va ser enverinat a la masmorra del seu propi castell, on estava reclòs pels seus captors des del 3 d’agost anterior, quan havia pactat la rendició de la ciutat, a canvi de respectar la vida dels seus habitants, majoritàriament càtars. El setge i rendició de Carcassona venien precedits del terrible episodi de Besiers (Occitània-França).
El 21 de juliol del mateix any, les tropes catòliques de Montfort i Amaurí havien posat setge a Besiers, i després d’una sortida desesperada dels defensors i aprofitant que les portes de la muralla havien quedat obertes, els atacants havien penetrat a l’interior i havien assassinat 40.000 persones (la pràctica totalitat de la població). Amaurí va reconèixer un mínim de 20.000 morts. Aquella massacre va ser totalment intencionada amb el propòsit de provocar el terror i forçar les ciutats càtares a rendir-se sense resistència. També, en el decurs d’aquella massacre, el legat pontifici Amaurí va pronunciar la fase: “Mateu-los a tots. Déu reconeixerà els seus”.
No obstant això, la qüestió religiosa va ser, únicament, el pretext d’aquella guerra. L'Occitània, que havia estat en poder de la monarquia francesa entre els segles VI i XI, havia gravitat progressivament cap a una independència pilotada pel comtat de Tolosa, que seguia els passos que havia fet el comtat de Barcelona a cavall de l’any 1000. Els comtes i vescomtes occitans van buscar l’aliança amb la corona catalano-aragonesa, però en el punt culminant de la crisi (el terror francès vestit de croada contra el catarisme), el comte-rei Pere I de Barcelona i II d’Aragó no va estar a l’altura: es va presentar borratxo a la decisiva batalla de Muret (12/09/1213).