Tal dia com avui de l'any 1979, fa 38 anys, es constituïen els primers ajuntaments elegits democràticament després d'una tenebrosa dictadura de 40 anys. Les eleccions s'havien celebrat el 3 d'abril i durant les dues setmanes i escaig que separaven aquesta data del 19 d'abril es van conformar les majories que governarien durant els següents quatre anys els primers consistoris democràtics del postfranquisme. En aquells comicis es van presentar més de 20 opcions polítiques però, finalment, els principals ajuntaments del país quedarien repartits en mans de sis formacions: PSC, CiU, PSUC, ERC i independents locals i Unitat d'Aran.

En vots totals es va imposar el Partit Socialista de Catalunya (720.165), seguit del Partit Socialista Unificat de Catalunya (543.165), Convergència i Unió (509.128), Centristes de Catalunya-UCD (362.405), els independents locals (319.818) i Esquerra Republicana de Catalunya (103.547).  Però les negociacions van deixar els centristes sense cap alcaldia destacada. Hi va fer molt la seva posició tèbia en relació a les reivindicacions nacionals catalanes i la seva acusada obediència als interessos estatals del partit. Alianza Popular –precedent del PP– que va presentar llistes farcides d'elements del franquisme va obtenir uns pobríssims resultats: 32.840 vots.

Les quatre capitals de demarcació estrenaven alcalde socialista: Narcís Serra a Barcelona, Joaquim Nadal a Girona, Antoni Siurana a Lleida i Josep Maria Recasens a Tarragona. En les 65 ciutats restants més importants del país –capitals de comarca i ciutats de més de 25.000 habitants– el PSC va obtenir 23 alcaldies; el PSUC, 16; CiU, 13; els independents locals, 9; ERC, 3 i Unitat d'Aran, 1 –Xavier Tous a Vielha–. Barcelona es convertia en la ciutat més gran governada per un alcalde socialista; Badalona per un alcalde eurocomunista –Màrius Diaz–; Igualada per un alcalde nacionalista –Manuel Miserachs–, la Seu d'Urgell per un alcalde independent –Amadeu Gallart– i Banyoles per un alcalde republicà –Salvador Juncà–.

primers ajuntaments democratics Barcelona, Girona, Lleida, Reus i Tarragona

Primers ajuntaments democràtics de Barcelona, Girona, Lleida, Reus i Tarragona