Tal dia com avui de l’any 1840, fa 183 anys, en el marc de la Primera Guerra Carlina (1833-1840), les tropes de l’exèrcit liberal, comandades pel general Espartero, que assetjaven Morella des del 18 de maig, entraven a la vila i es lliuraven al saqueig i a la massacre de la població civil. Segons les fonts documentals, Morella va ser objecte d’un bombardeig brutal, que va ser especialment intens durant els tres darrers dies del setge, i que va provocar la voladura del polvorí i de diverses cases de la vila, causant la mort de dotzenes de soldats carlins de la plaça i de veïns de la vila.
Segons les mateixes fonts, la nit del 29 al 30 de maig de 1840, el comandant de la plaça Pere Beltran, anomenat popularment Peret del Riu, va ordenar evacuar la vila. Però els liberals van detectar la maniobra i van descarregar les seves bateries d’artilleria sobre les columnes de refugiats civils. Els supervivents d’aquella massacre, aterrits pel soroll i per les bombes, van intentar retornar a l’interior de la vila, i es van concentrar al pont llevadís de la Porta dels Estudis. Amb l’acumulació de pes, es van trencar les cadenes i es va obrir la porta per on entrarien, també, els assetjants.
Des dels bombardejos a les columnes de civils (nit del 29 al 30 de maig) fins a la finalització del saqueig liberal (migdia del 30 de maig) van ser assassinats centenars de veïns de la vila. Algunes informacions parlen de més de cinc-cents morts sobre una població de 7.000 habitants. Tres anys més tard (1843), esclataria una revolta popular a Barcelona i el mateix Espartero ordenaria un brutal bombardeig sobre la capital catalana que se saldaria, també, amb dotzenes de morts civils. Espartero proclamaria: “Por el bien de España, hay que bombardear Barcelona cada cincuenta años”.