Tal dia com avui de l’any 1951, fa 72 anys, a l’estadi de les Corts, a Barcelona, el jugador Ladislau Kubala, fitxat l’any anterior pel F.C. Barcelona, debutava oficialment amb el club blaugrana. Va ser en un partit d’eliminatòria de Copa contra el Sevilla Club de Futbol, que va guanyar el F.C. Barcelona per dos gols a un. Kubala, considerat un dels millors futbolistes de tots els temps, defensaria la samarreta del F.C. Barcelona durant l’època daurada anomenada del “Barça de les Cinc Copes”. Durant aquella etapa (1951-1961), va jugar 188 partits oficials i va marcar 131 gols. Amb els blaugranes va guanyar dotze títols: quatre Campionats de Lliga; cinc Campionats de Copa; dues Copes Internacionals de Fires; i una Copa Internacional Llatina.

Kubala es va convertir en una icona esportiva i social. Durant la seva etapa de jugador es va guanyar l’admiració dels directius del club i de l’afició blaugrana i la ciutadania de Barcelona i de Catalunya. Tenia un tarannà proper i sovint se’l veia pels carrers de la capital catalana com un ciutadà més. La seva connexió personal amb Barcelona i amb Catalunya quedaria palesa en cites com: “M’agrada guanyar partits amb el Barça per veure la cara d’alegria dels catalans l’endemà”. Després de jugar a primer nivell durant deu temporades es va retirar i es va asseure a la banqueta, com a entrenador, per dirigir el primer equip (1961-1963). Després, va retornar als terrenys de joc i va defensar la samarreta del R.C.D. Espanyol durant dues temporades (1963-1965).

Ladislau Kubala havia nascut a Budapest (Hongria) l’any 1927; en una família formada per Pàl Kubala, mestre de cases d’origen eslovac, i per Anna Stecz, obrera industrial d’origen polonès. Va debutar en competició amb tan sols 11 anys a l’equip juvenil del Ganz. Als 18 anys (1945) va fitxar pel Ferencváros de Budapest; i als 19 per l’Slovan de Bratislava (de l’antiga Txecoslovàquia). El 1948 va fitxar pel Vassas de Budapest, però amb l’ocupació soviètica del país va fugir cap a Àustria ocult a la caixa d’un camió (1949). Durant un any va jugar en un equip d’exhibició format per futbolistes hongaresos exiliats, fins que Josep Samitier el va convèncer per fitxar pel F.C. Barcelona. Tot i això, l’autorització de la federació d’origen trigaria un any a fer-se efectiva.