Tal dia com avui de l’any 1939, fa 80 anys, La Vanguardia Española informava que la Gendarmeria francesa havia detingut el dirigent anarquista Aurelio Fernández Sánchez, conegut popularment com el Coix, que el 1936 havia estat cap de la Junta de Seguretat Interior de la Generalitat, i el 1937, conseller de Sanitat i d’Assistència Social de la Generalitat. Fernández havia estat nomenat en ple conflicte civil espanyol (1936-1939), quan el president Companys, pressionat pels grups revolucionaris armats que havien contribuït a neutralitzar el cop d’estat a Barcelona, va cedir certes parcel·les de govern a la CNT-FAI. Aquella decisió es demostraria un error polític de gravíssimes conseqüències, que el president Companys sempre lamentaria.

Fernández, dirigent de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI), era un personatge amb un llarg passat delictiu. Havia estat fundador d’un grup anarquista armat anomenat Los Solidarios (1922), implicat en la guerra del pistolerisme (1920-1923). Se li atribuïa l’assassinat de l’arquebisbe de Saragossa (1923), atracaments a l’Estat espanyol i a Sud-amèrica i activitat en el mercat negre d’armes (1922-1931). Quan va esclatar la Guerra Civil (1936), Fernández va crear i dirigir les sinistres patrulles de control, formades per criminals excarcerats per la FAI que extorsionaven i assassinaven persones per la seva condició religiosa, per la seva importància empresarial, per la seva ideologia contrària a l’anarquisme, pel seu càrrec polític o per la seva tasca periodística.  

A l’inici del conflicte civil espanyol (1936), l’opinió pública el va assenyalar com l’instigador, entre d’altres, dels assassinats de trenta pagesos de la Fatarella (Terra Alta) que s’oposaven a la col·lectivització de la terra; dels comissaris generals d’Ordre Públic de la Generalitat Miquel Badia Capell (1933-1934) i Andreu Revertés (1936), membres del partit independentista Estat Català, i del periodista Josep Maria Planes, pioner del gènere d’investigació a Catalunya que, a través de la publicació dels seus treballs al diari El Be Negre, assenyalava una sòrdida relació entre la FAI i Falange Española. Malgrat aquella detenció anunciada per la premsa a bombo i plateret, sorprenentment no seria mai reclamat per les autoritats franquistes i acabaria morint a l’exili de Mèxic l’any 1974.

Imatge: Aurelio Fernández (1939) / Ateneu Llibertari Estel Negre

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat