Tal dia com avui de l'any 1565, fa 461 anys, esclatava el primer conflicte europeu pel control de Florida (actualment, Estats Units), que enfrontaria l'exèrcit hispànic i les companyies de comerç franceses. Segons la tradicional versió oficial, la marina hispànica —dirigida pel capità Pedro Menéndez d'Avilés— va sortir de l'Havana (capital de la colònia hispànica de Cuba) per destruir la base colonial francesa de Fort Caroline, creada i poblada per "heretges protestants" que pretenien expandir la seva "heretgia" sobre el territori inexplorat de Florida.
La mateixa versió oficial, diu que Menéndez de Avilés, hauria salpat de l'Havana després de ser investit governador de Florida, amb la missió d'expulsar els colons francesos, ocupar formalment el territori i incorporar-lo als dominis colonials hispànics. Però la investigació historiogràfica moderna revela que Menéndez de Avilès va salpar cap a Florida en el marc d'una guerra civil que l'enfrontava amb Francisco Garcia de Osorio Sandoval, governador hispànic de Cuba i que, en aquell moment, ja comptabilitzava diverses víctimes.
El 28 d'agost de 1565, Menéndez de Avilés va fundar Sant Agustí. Durant dos segles (1565-1763) seria una plaça hispànica, fins que, durant la Guerra dels Set Anys (1756-1763) va passar a domini britànic. Coincidint amb aquella transferència de domini, l'empresari escocès Andrew Turnbull va adquirir una important extensió de terra en les seves immediacions— que anomenaria New Smyrna— i hi va establir 1.500 colons menorquins (llavors Menorca era britànica). L'incompliment de les condicions i els maltractaments físics als colons van provocar la ruïna del projecte.
El 1777 —en plena Guerra de la Independència dels Estats Units— uns 800 colons menorquins que havien sobreviscut al projecte fallit de Turnbull van escapar i, liderats per Francesc Pellicer, van recórrer les 75 milles que els separaven de Fort-Saint-Augustin per iniciar una nova existència en llibertat. En conèixer la seva història, el governador britànic de la plaça, Patrick Tonyn, els va acollir i els va permetre crear un assentament al voltant del fort. Fins a inicis del segle XX) Saint-Augustin seria l'única ciutat catalanoparlant de Nord-amèrica.