Tal dia com avui de l’any 1931, fa 92 anys, Francesc Macià, president provisional de Catalunya; i Marcel·lí Domingo, Lluís Nicolau d’Olwer i Fernando de los Ríos; ministres del primer govern provisional de la II República espanyola; pactaven la restauració de la Generalitat, la institució d’autogovern de Catalunya liquidada després de l’ocupació borbònica del país (1714). Durant la campanya electoral prèvia (març-abril, 1931); s’havia parlat molt de restaurar l’autogovern català, perdut el 1714; però ningú havia reivindicat la recuperació de la Generalitat com a institució de govern històrica dels catalans.
Tres dies abans (14 d’abril de 1931), quan s’havien fet públics els resultats dels comicis municipals i la victòria electoral dels partits republicans; Francesc Macià, líder i fundador del partit independentista Estat Català i de la plataforma independentista-federalista Esquerra Republicana de Catalunya; i el gran guanyador d’aquells comicis; havia proclamat “L’Estat Català, que amb tota la cordialitat, procurarem integrar a la Federació de Repúbliques Ibèriques”. Macià sempre va ser conscient que, en aquell moment, aquella iniciativa no era possible; però pretenia —aconseguiria— forçar el nou govern central a acceptar la restauració de l’autogovern català.
Efectivament, el primer govern provisional de la República veia amb molta inquietud els esdeveniments a Catalunya; i va enviar els tres ministres a pactar l’aturada del procés català. Macià, sempre una passa per davant del govern de Madrid, esperava aquella visita i va plantejar i obtenir la restauració de l’autogovern com un fet consumat. A canvi, acceptava retirar la proclama del 14 d’abril, que després es demostraria políticament molt útil perquè havia tingut l’efecte buscat. No obstant això, Macià mai va renunciar a la independència de Catalunya; i va plantejar aquella victòria estratègica com una estació en el camí cap a la llibertat i la plenitud.