Tal dia com avui de l’any 1930, fa 94 anys, el general Miguel Primo de Rivera y Orbaneja presentava la dimissió al rei Alfons XIII i abandonava el poder que havia usurpat de forma il·legítima amb el cop d’estat del 15 de setembre de 1923. Primo de Rivera havia assaltat el poder i havia posat fi a mig segle de règim constitucional (1874-1923) amb el suport del rei Alfons XIII, de l'oligarquia financera de Madrid i de bona part de les burgesies industrials catalans i basca, amb la promesa d’acabar amb l’obrerisme i el catalanisme. Durant set anys (1923-1930) l’estat espanyol va ser governat com una monarquia dictatorial, amb Alfons XIII com a cap d’estat i Primo de Rivera com a president del govern.

Però la gestió política de Primo de Rivera va ser un fracàs absolut. Pretenia resoldre la crisi social amb l’ús de la violència, i va reprimir amb gran duresa el moviment obrer i totes les iniciatives polítiques que lluitaven per superar l’arquitectura unitària de l’estat espanyol. Va il·legalitzar els partits polítics i els sindicats. I a Catalunya va intervenir i liquidar la Mancomunitat, l’organisme preautonòmic que havia impulsat el procés de modernització del país perquè “con su obra contribuye a deshacer la unidad de España”. Va prohibir l’ús públic de la llengua catalana i l’exhibició de la senyera. I va ordenar la clausura del camp de les Corts, del F.C. Barcelona, perquè l’afició blaugrana havia xiulat l’himne espanyol.

I la gestió econòmica no va ser millor. Amb l’estreta col·laboració de José Calvo Sotelo (ministre d’economia de diversos governs del règim dictatorial), va crear diversos monopolis. La gestió directa i els beneficis indirectes d’aquests entramats seria lliurada als amics personals de Primo de Rivera i a les oligarquies que li donaven suport. La Compañia Telefónica Nacional de España —CTNE—, la Compañía Arrendataria del Monopolio de Petróleos —CAMPSA—; la Compañía Española de Petroleos —CEPSA—; l’aeronàutica Iberia, etc. es van implantar eliminant les petites empreses privades que, amb anterioritat, ja operaven en aquestes activitats (com les pioneres operadores de telefonia catalanes).

Amb la crisi econòmica del 1929 la corrupció que havia presidit la seva política econòmica va emergir. I els suports polítics que l’havien impulsat i apuntalat en el poder, espantats, el van començar a abandonar. El rei Alfons XIII, temorós que el descrèdit intern i extern de Primo de Rivera li passes factura, el va abandonar a la seva sort, i va contribuir a la seva caiguda. I els militars espanyols no li van perdonar mai. Per aquest motiu, quan es produeix el cop d’estat de 1936 que conduiria a la Guerra Civil (1936-1939), els militars no van comptar ni confiar en Alfons XIII, que era a l’exili des de la proclamació de la República (1931). I quan el seu fill i hereu Joan es va voler sumar a l’exèrcit sollevat, va ser expulsat del territori controlat pels rebels.