Tal dia com avui de l’any 1991, fa 33 anys, a Pamplona, moria Fidela Bernat Aracués, que havia estat l’última parlant nadiua de l’euskera oriental, conegut també com a roncalès, perquè és la llengua històrica de la vall pirinenca de Roncal (Navarra), el territori més a l’est del domini lingüístic del basc. Fidela Bernat havia nascut a Uzatarroze (vall de Roncal) l’any 1898, quan ja s’estava produint la substitució de l’euskera pel castellà. El seu cas és molt paradigmàtic: es va casar amb un bascoparlant nascut a la vall del Roncal, i van tenir en comú sis fills, però no els van transmetre la llengua.
Els estudis sociolingüístics revelen que, molt abans de l’esclat de la Guerra Civil i de l’ocupació franquista de Navarra (1936), en algunes zones històricament bascòfones, com la vall de Roncal, ja s’havia produït el trencament de la transmissió generacional de l’euskera. Els mateixos estudis revelen que a Erronkari l’euskera va començar a recular a cavall dels segles XIX i XX, i que les causes que ho explicarien serien, principalment, l’hemorràgia demogràfica provocada per l’emigració cap a altres territoris (pèrdua quantitativa de parlants) i la disglòssia dels que es quedaven (pensaven que la seva llengua no tenia cap valor ni cap utilitat).
Passat un segle de la substitució lingüística, la llengua basca es recupera lentament. Segons dades del Govern Foral de Navarra, actualment un 25% de la població d’Erronkari són bascoparlants. Són una primera generació que han estat educats en euskera com a llengua materna per famílies castellanoparlants que van accedir al coneixement de la llengua basca a través de la xarxa d'ikastolas. En aquest punt, les associacions de defensa de la llengua basca destaquen el canvi de paradigma: l’actual societat roncalesa considera que l’euskera és una llengua prestigiosa, que no tan sols els uneix amb la seva història sinó que els connecta amb el futur.