Tal dia com avui de l’any 1359, fa 663 anys, a Cervera, concloïen les Corts Generals de Catalunya iniciades l’any anterior a Barcelona. Aquelles corts havien estat convocades pel comte-rei Pere III amb el propòsit de coordinar la participació dels diferents estaments de poder del país en el conflicte que l’enfrontava amb la monarquia castellanolleonesa. Segons l’historiador modern Narcís Feliu de la Penya (segle XVII); només les viles reials del Principat van lliurar una importantíssima quantitat en béns i en metàl·lic que va quantificar en un import no inferior a les 100.000 lliures, l’equivalent actual a 100 milions d’euros.
Però el més rellevant d’aquelles corts va ser la contrapartida que van obtenir els estaments a canvi del “donatiu”. Els Braços Estamentals (els representants dels tres cossos polítics) van aconseguir la creació d’una institució que, de forma permanent i de forma totalment independent a la institució de la corona, es responsabilitzaria de la recaptació dels tributs i dels “donatius” extraordinaris destinats a finançar les empreses militars reials; i de la fiscalització d’aquella despesa. Aquesta institució es va anomenar Diputació del General (en aquest, el terme “General” es referia a “totalitat”, no al grau militar); i posteriorment derivaria en el terme modern “Generalitat”.
En aquell acte fundacional es van nomenar dotze diputats —amb funcions executives— i dotze consellers —amb funcions consultives— (en cada cas, quatre per cada un dels tres estaments: eclesiàstic, nobiliari, i reial o popular). Per evitar que el conflicte secular que enfrontava la noblesa terratinent amb les classes mercantils produís el bloqueig de la institució es va decidir que la presidència sempre recauria en un diputat del braç eclesiàstic. El primer president de la Diputació del General va ser Berenguer de Cruïlles (Peratallada, Empordà, 1310 – Barcelona, 1362); bisbe de Girona. Tots els presidents de la Generalitat serien diputats del braç eclesiàstic fins el 1714.