Tal dia com avui de l'any 475, fa 1.551 anys, a Roma, el general Flavi Orestes, magister militum (general en cap de l'exèrcit romà i home fort del poder polític i militar romà), imposava la coronació del seu fill Ròmul Augústul, que d'aquesta forma es convertia, sense saber-ho encara, en el darrer emperador de l'Imperi romà d'Occident. No obstant això, Ròmul Augústul —que en aquell moment només tenia 14 anys— mai no va arribar a governar de manera efectiva. Durant els onze mesos en què va ser emperador (octubre, 475 - setembre, 476), el seu pare Flavi Orestes va exercir el poder efectiu com a regent.
Flavi Orestes era un poderós militar que havia emprat la via del cop d'estat —a bastament utilitzada en aquell context— per a assolir el poder. Se sap que era una de les personalitats més influents de Roma, però es tenen dubtes sobre el seu origen patrici. Una part important de la investigació historiogràfica apunta la possibilitat que fos un personatge originari de l'elit indígena germànica de la província romana de Pannònia (situada sobre la intersecció dels actuals territoris d'Àustria, Eslovènia, Croàcia, Sèrbia i Hongria). El fet que el seu grup social estigués profundament romanitzat li hauria permès fer una carrera militar.
El setembre de l'any següent (476), el cap tribal germànic Odoacre —també originari de la província de Pannònia— va liderar un cop de força, va deposar Ròmul Augústul i es va proclamar rei d'Itàlia (la regió central de l'Imperi romà). En aquell moment, el jove emperador destronat només tenia 15 anys, i Odoacre no tan sols no va ordenar la seva execució, sinó que el va enviar a l'exili en una luxosa vil·la fortificada a l'actual Nàpols i li va concedir una generosa pensió anual de 6.000 sòlids d'or. Segons la investigació historiogràfica, va morir de mort natural tres dècades després del seu destronament i d'una vida anònima i sense preocupacions.