Tal dia com avui de l’any 1938, fa 84 anys, començava la Batalla de l’Ebre, que seria la més llarga i la més mortífera de la Guerra Civil espanyola. La Batalla de l’Ebre es va lliurar en un front de guerra de més de 100 quilòmetres, entre Mequinensa (al nord) i Amposta (al sud). En aquella batalla, els bàndols en conflicte hi van concentrar uns 175.000 homes (85.000 de l’exèrcit de la República i 90.000 de les tropes rebels franquistes); i es va perllongar per espai de 114 dies, fins al 16 de novembre de 1938, deixant un saldo final de 15.000 a 25.000 morts i més de 50.000 ferits. També en el decurs d’aquella batalla, els dos bàndols van fer 25.000 presoners, molts dels quals moririen a causa de les males condicions del captiveri. 

Pocs mesos abans, el bàndol rebel franquista havia assolit la línia de la costa mediterrània des de Terol, i havia fraccionat en dues parts el territori de la República. Al sud, el terç central i meridional del País Valencià, Múrcia, la Manxa, Madrid i Andalusia oriental; i al nord, totalment aïllada de la resta del territori republicà, Catalunya. En aquell moment la Junta de Burgos (el govern rebel) havia decidit prioritzar l’ocupació de Catalunya per tancar la frontera hispanofrancesa (Catalunya era l’únic territori de la República que, encara, es comunicava territorialment amb Europa, i era el passadís per on entraven armes i aliments); i per destruir tota la indústria armamentista i totes les infraestructures bèl·liques creades per la Generalitat republicana.

Els dos bàndols en conflicte van fiar el desenllaç de la guerra a aquella batalla. Allà es van produir les decisions més vergonyoses del govern republicà, en aquell moment presidit pel socialista Juan Negrín. El govern republicà va ordenar el reclutament de tots els nois catalans nascuts el 1920 i el 1921; molts dels quals no havien complert els 18 anys. Per aquest motiu l’exministra anarquista Federica Montseny —que es va oposar a aquell reclutament— els va anomenar “Lleva del Biberó”.  Negrín va dir a l’opinió pública que aquells nois només farien tasques auxiliars; però quan van arribar al front, van rebre una instrucció d’una setmana amb pals i pedres i van ser destinats a primera línia de foc i massacrats pels soldats magribins de Franco.