Tal dia com avui de l’any 1931, fa 92 anys, se celebraven els primers comicis des del cop d’estat del general Primo de Rivera —amb l’entusiàstic suport del rei Alfons XII— (1923) que havia posat fi a mig segle de règim democràtic. Aquelles eleccions, convocades per elegir els governs municipals i provincials, havien estat plantejades com un primer pas per retornar, gradualment, l’estat espanyol cap a un règim de llibertats. Però el fort descrèdit que patia el règim dictatorial —tant a nivell intern com internacional— va convertir aquells comicis en una mena d’eleccions plebiscitàries contra la monarquia que li havia donat suport.
A Catalunya, el gran guanyador va ser la plataforma Esquerra Republicana de Catalunya, creada tan sols unes setmanes abans. ERC, que agrupava els partits independentistes Estat Català —liderat per Francesc Macià— i Grup d’Opinió —liderat per Joan Lluhí i Vallescà—, i els partits federalistes Partit Republicà Català —liderat per Lluís Companys— i Joventut Republicana de Lleida —liderada per Humbert Torres—, es va imposar en dotze dels trenta-sis caps de partit judicial: Barcelona, Vilanova i la Geltrú, Sant Feliu de Llobregat, el Vendrell, Valls, Reus, Montblanc, Cervera, les Borges Blanques, Lleida, Girona i Figueres.
La plataforma ERC, liderada per Francesc Macià, es va convertir en el nou partit hegemònic a Catalunya i rellevava d’aquesta condició la Lliga Regionalista, que ho havia estat des de les eleccions generals de 1907 fins al cop d’estat de 1923. La participació d’alguns dirigents de la Lliga en el cop d’estat, i el benefici que a títol personal i empresarial van obtenir durant el règim dictatorial, va desacreditar profundament l’històric partit, que en aquells comicis només va guanyar en tres dels trenta-sis caps de partit judicial: Mataró, Terrassa i Igualada; i només en una ciutat de més de 10.000 habitants: l’Hospitalet de Llobregat.