Tal dia com avui de l’any 1229, fa 796 anys, les hosts catalanes del rei Jaume I desembarcaven a Mallorca, llavors sota dominació del califat almoràvit de Marràqueix, i iniciaven la conquesta de l’illa. Aquella operació es produïa 116 anys després del primer intent de conquesta català (Ramon Berenguer III, 1113), i el desembarcament es va efectuar a la platja de Santa Ponça, a la part sud-occidental de l’illa. En aquell operatiu hi van participar uns 18.000 homes, que formaven part de les hosts que aportaven a l’empresa els cavallers catalans. La baronia feudal que va aportar més recursos a aquella empresa va ser la mitra de Tarragona, que va mobilitzar uns 1.800 peons (el 10% dels efectius de Jaume I).

La conquesta de Mallorca va ser una empresa quasi exclusivament catalana. Les oligarquies aragoneses —a diferència de les catalanes— estaven centrades en l’expansió cap al sud peninsular, i no tenien gens d'interès en les empreses marítimes. Aquesta indiferència es va fer palesa en la negociació de Tarragona (1228) per a acordar les aportacions a la campanya i el repartiment de la conquesta. Al sopar de Tarragona, només hi havia representants dels estaments de poder catalans: l’arquebisbe Aspàreg de la Barca, l’armador Pere Martell i els barons feudals Nunó Sanç de Cerdanya, Guillem de Montcada, Hug d’Empúries-Rosselló, Guerau de Cervelló, Ramon Alemany de Cervelló, Guillem de Claramunt i Bernat de Santaeugènia.

I, al desembarcament de Santa Ponça, només hi havia set cavallers aragonesos, que hi van participar a títol personal per la seva estreta relació amb el rei Jaume I. Aquesta quasi exclusiva presència catalana es faria palesa en la nova societat resultant. El repartiment es va efectuar, d’acord amb el sopar de Tarragona (1228), proporcionalment als esforços de cada baró feudal. I després de l’expulsió dels musulmans, que representaven la pràctica totalitat de la població de l’illa abans de la conquesta catalana, la repoblació es va efectuar, principalment, amb vassalls de l’arquebisbe Aspàreg i dels barons feudals Nunó Sanç i Hug, és a dir, procedents del Camp de Tarragona, de la Cerdanya, de l’Empordà i del Rosselló.