Tal dia com avui de l’any 1082, fa 1.040 anys, al paratge de la Perxa de l’Astor (llavors comtat independent de Girona i actualment terme municipal de Sant Feliu de Buxalleu, la Selva), uns desconeguts emboscaven i assassinaven Ramon Berenguer II, comte independent de Barcelona, de Girona, d’Osona, de Carcassona i de Rasés. Segons les fonts de l’època, Ramon Berenguer II, que compartia el govern dels comtats amb el seu germà bessó Berenguer Ramon II, viatjava de Barcelona a Girona quan va ser assaltat i assassinat. En canvi, les mateixes fonts no aclareixen què va fer la seva guàrdia personal per repel·lir l’atac i protegir la vida del comte.
Per aquest motiu, de seguida es va estendre la brama que havia estat assassinat per ordre del seu germà Berenguer Ramon II i, fins i tot, es va assenyalar a la seva guàrdia personal com els autors del magnicidi. La investigació historiogràfica moderna apunta cap a aquesta possibilitat, sense confirmar-la. I, fins i tot, alguns historiadors sostenen que Berenguer Ramon II hauria ordit la mort del seu germà per restaurar el seu prestigi personal i militar. El germà sospitós havia estat derrotat i humiliat en un episodi bèl·lic a Almenar —vall del Segre— (1082) que havia enfrontat les seves hosts i les de l’emir de Lleida, contra les de Cid Campeador i l’emir de Saragossa.
Els dos germans havien rebut el condomini dels comtats dels seus pares Ramon Berenguer I i Almodís de la Marca; que, anys abans, havien protagonitzat una història d’amor, amb segrest de la núvia inclòs, molt comentada a les corts europees de l’època. Ramon Berenguer II, la víctima, seria anomenat “el Cap d’Estopes”, molt probablement per la seva cabellera rossa, la qual cosa apunta que tenia el reconeixement de les classes baronials del país, que d’aquesta manera el distingien amb un qualificatiu agraciat. Però, en canvi, després dels fets de la Perxa de l’Astor, Berenguer Ramon II, que havia restat com l’únic governant, seria reveladorament anomenat “el Fratricida”.