Tal dia com avui de l’any 1313, fa 711 anys, a Poissy (als afores de París, llavors regne de França), els representants diplomàtics de les corones de Mallorca-Rosselló i de Catalunya-Aragó signaven un tractat pel qual el país d’Aran retornava a sobirania catalanoaragonesa. Un cop signat aquell tractat, la cancelleria reial de Barcelona adscriuria el país d’Aran al Principat de Catalunya, i tan sols uns mesos més tard (Lleida, 23 d’agost del 1313), el rei Jaume II promulgaria la Querimònia, un paquet de franqueses i privilegis atorgats per a enfortir el vincle entre la societat aranesa i la Corona catalanoaragonesa, que esdevindria la carta magna d’Aran.
Aran havia estat envaït per la monarquia francesa el 1238, coincidint amb la campanya de conquesta catalanoaragonesa del País Valencià dirigida pel rei Jaume I. Després de diversos intents catalans de recuperació, finalment París i Barcelona havien acordat cedir el control del territori a un tercer estat, teòricament neutral, i des del 1298, el país d’Aran formava part del domini de la corona de Mallorca-Rosselló, creada per Jaume I per al seu fill petit Jaume. Precisament durant l’etapa mallorquina (1298-1313), els aranesos havien començat a compilar el seu dret consuetudinari, que donaria com a resultat la redacció i promulgació de la Querimònia (1313).
La Querimònia (la lliure i franca possessió dels aranesos de llurs muntanyes, sense servitud reial i amb el lliure aprofitament d’aigües, pesca, pasturatges, caça i boscos) va ser confirmada per tots els monarques de la Corona catalanoaragonesa (1313-1516) i de la monarquia hispànica (1518-1700). I va ser confirmada pels Borbons del segle XVII, més enllà del Decret de Nova Planta (1717), tot i que les institucions i la societat araneses havien estat obertament austriacistes durant el conflicte successori (1701-1715). Durant el segle XIX, el règim borbònic va tancar el Conselh Generau d’Aran (Ferran VII, 1827) i va derogar la Querimònia (Isabel II, 1846).