Tal dia com avui, fa 547 anys, es va signar –clandestinament– el compromís matrimonial entre Ferran d'Aragó i Isabel de Castella, els futurs Reis Catòlics. Aquest acord es va rubricar en un petit palau fortificat situat a Valladolid, lluny de l'ombra de poder que projectaven les respectives cancelleries. Aquest palau era propietat del comptador reial –l'equivalent a un ministre d'Economia–. Un destacat personatge immers en una conspiració secreta per enderrocar el rei. Aquest detall és important per entendre el secretisme que va envoltar tant les negociacions de compromís com la celebració de les noces.
Isabel no era l'hereva al tron. Per arribar-hi, els seus partidaris van haver de liquidar físicament tots els adversaris que la precedien per línia dinàstica. Un fet que dibuixa amb precisió el paisatge de guerra civil que presidia Castella. Una aparent guerra entre famílies cortesanes que ocultava un conflicte internacional de gran abast. I un propòsit: liderar el projecte hispànic. Joana la “Beltraneja” –hereva al tron de Castella i casada amb el rei de Portugal– contra Isabel –germanastra del rei castellà i casada amb l'hereu al tron catalanoaragonès–. El “partit portuguès” –amb França– contra el “partit aragonès” –amb el pontificat–. La perifèria disposada a devorar l'espai central.
Un escenari que suggereix una Castella esgotada i ranquejant. Molt allunyada de la imatge de potència militar, econòmica i demogràfica que ha presentat la historiografia espanyola per justificar el seu lideratge en la constitució de la monarquia hispànica. La candidatura d'Isabel va ser l'aposta de poderosos estaments, que discretament li van desbrossar el camí. I també de les jerarquies catòliques. Isabel i Ferran eren cosins segons i, com a tals, precisaven autorització pontifícia per casar-se. La falsificació de la butlla papal, orquestrada per l'arquebisbe de Toledo i pel nunci apostòlic a Castella, ho confirma.