Si alguna cosa necessitava l'economia catalana era tornar a penjar el cartell d'hotels plens, i el nombre de pernoctacions en aquesta Setmana Santa va pel camí de superar tots els rècords a la capital catalana, fins i tot els previs a la pandèmia del 2020, quan ja van assolir un molt bon 2018. El buit de Barcelona a molts carrers de la capital, on fàcilment es poden veure les zones d'aparcament buides, contrasta amb les explicacions tant d'hotelers com de taxistes, els que millor coneixen si arriben o no arriben turistes, més enllà de les xifres oficials que s'ofereixen.

I no en tenen cap dubte: Barcelona està amb unes xifres d'ocupació hotelera alta i molts establiments han aprofitat per apujar tarifes donat el volum de visitants. Ja sé que el turisme és objecte de debat sempre i el nombre de visitants mai no és del grat de tots, però el que és indiscutible és que la ciutat se'n beneficia i l'economia també. Respecte a la mena de turista més beneficiosa, estaria bé que es parlés en la campanya de les pròximes eleccions municipals i també si s'han de concedir noves llicències a hotels de gamma alta, seguint la línia de les moltes inauguracions que s'han produït a Madrid, o al contrari s'ha de mantenir el procés restrictiu dels últims anys.

Aquest és un debat imprescindible perquè creuers i hotels de luxe afavoreixen un determinat tipus de turisme, sobre tot europeu, americà i asiàtic, que deixen una despesa per càpita molt més elevada. Un amic hoteler de Barcelona al qual em vaig acostumar a preguntar durant la pandèmia com superaven aquell escenari d'hotels tancats durant tant de temps, que van ser al voltant de 500 dies tancats i 0 euros d'ingressos, em comentava aquest divendres que aquest any van millor que el 2019, que per a ells ja va ser històric. I que aquesta Setmana Santa estan al 95% d'ocupació mitjana setmanal.

Al Pirineu i a la Costa Brava i a la Costa Daurada, llocs molt més utilitzats pel turisme interior, s'hi respira igualment optimisme. A les comarques de Tarragona, per exemple, les xifres ofertes en un primer balanç parlen de més del 80% d'ocupació malgrat la inflació i la situació econòmica; al Pirineu català, on el temps ha acompanyat més que en els pronòstics inicials, esperen complir les previsions del 90% que havia fet el Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida.

Queda lluny aquella Setmana Santa del 2021, considerada la pitjor de la història per al turisme. Ja sé que el turisme és només una part de l'economia, però representa el 12% del PIB català i al voltant del 13% del total d'ocupats a Catalunya. Xifres totes elles gens negligibles, per més que el debat sobre el turisme sempre sigui a l'ull de l'huracà.