Veurem en què acaba tot plegat, però França ha obert una via d'investigació en el denominat cas Pegasus i l'espionatge mitjançant aquest programari israelià d'una sèrie de telèfons mòbils. En concret, els del president del govern espanyol, Pedro Sánchez; la ministra de Defensa, Margarita Robles, i l'exministra d'Afers Exteriors, Arancha González Laya. Parlem d'un cas que va tenir un enorme impacte durant la primavera del 2022 i que es va originar amb la denúncia de 67 independentistes que van fer públic que havien estat espiats, després que una investigació de Citizen Lab, de la Universitat de Toronto, detallés com i quan es van infectar els telèfons i suggerís la responsabilitat del CNI en l'espionatge. El cas va anar escalant de l'independentisme al govern espanyol i això va provocar una important crisi, ja que s'havia obert un forat de seguretat en plena negociació dels indults a l'independentisme i de les negociacions d'Espanya amb el Marroc.

Tot i que es va obrir una causa a l'Audiència Nacional, el jutge encarregat de la investigació la va arxivar davant de la falta de cooperació jurídica d'Israel, segons es va dir. El fet és que la decisió va tranquil·litzar enormement la Moncloa, ja que era una enorme patata calenta mantenir oberta una causa com aquesta, amb tantes derivades com fils d'investigació s'haurien pogut seguir. Ara, el jutge de l'Audiència Nacional José Luis Calama ha reobert la investigació sobre el suposat espionatge dels mòbils de Sánchez, Robles i González Laya després de rebre noves dades de França sobre una causa duta a terme al país veí. El país gal va prosseguir la investigació i ara ha enviat al jutge espanyol una ordre europea d'investigació (OEI) que incorpora una causa iniciada el 2021 per múltiples infeccions amb Pegasus de telèfons de professionals diversos com ara periodistes, advocats, personalitats públiques, així com membres del govern francès, ministres i diputats.

Segons el jutge, si es compara amb els resultats de les anàlisis del Centre Criptològic Nacional sobre els dispositius infectats del president del govern espanyol i dels ministres —i això és el més important— es pot avançar en les investigacions d'ambdós països per determinar-ne l'autoria. Caldrà establir comparacions entre les pistes trobades als diferents telèfons infectats, però hi ha un camí. De segur, algú del govern espanyol deu haver arrufat les celles, perquè no és un tema que agradi remoure, ja que del telèfon de Sánchez es van arribar a extreure 2,6 gigues de dades, i encara que al seu dia es va relativitzar l'incident per part de l'executiu espanyol, es va arribar a especular molt. Entre altres coses, perquè el fantasma del Marroc i els seus serveis secrets va sobrevolar sempre sense que es pogués provar mai.

La interlocutòria del jutge Calama no deixa dubtes en la intenció d'avançar les investigacions en tots dos països per aclarir l'autoria d'aquestes infeccions als telèfons mòbils

Tot això va coincidir, a més, amb el tema de la sobirania del Sàhara i el dràstic canvi de la posició històrica espanyola que va deixar a mercè del Marroc el poble sahrauí. El fet que les relacions entre França i el Marroc tampoc no passin per un moment excel·lent, bàsicament per l'acostament de Macron a Algèria, afegeixen un ingredient de més complexitat a l'hora situar la informació rebuda a l'Audiència Nacional. La interlocutòria del jutge Calama no deixa dubtes en la intenció d'avançar les investigacions en tots dos països per aclarir l'autoria d'aquestes infeccions als telèfons mòbils. Amb el mar de fons entre el poder judicial i el govern espanyol, qui sap si, potser, és un element més perquè no acabi aquest cap al fons d'un calaix.