El jutge de l'Audiència Nacional José Luis Calama ha reobert la investigació sobre el suposat espionatge amb el programa Pegasus dels mòbils del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i de diversos ministres després de rebre noves dades de França sobre una causa duta a terme al país veí. El magistrat va investigar durant gairebé un any la infecció cinc vegades del mòbil de Pedro Sánchez mitjançant Pegasus, i també dels ministres de Defensa, Margarita Robles; Interior, Fernando Gran-Marlaska; i Agricultura, Luis Planas, entre el 2020 i el 2021, si bé va acabar arxivant el cas davant l'"absoluta" manca de cooperació jurídica d'Israel, país on té el seu domicili social el grup NSO, que ha desenvolupat i comercialitzat el programa.

Arriba una Ordre Europea de Recerca (OEI)

Tot i això, el jutge ha rebut ara una Ordre Europea de Recerca (OEI) per part de França que incorpora una causa duta a terme el 2021 per múltiples infeccions amb Pegasus de telèfons de periodistes, advocats, personalitats públiques i associacions governamentals i no governamentals, així com membres del govern francès, ministres i diputats. Una informació que, segons el jutge, si es compara amb els resultats de les anàlisis del Centre Criptològic Nacional sobre els dispositius infectats del president del govern espanyol i dels ministres, pot permetre avançar en les investigacions dels dos països per determinar l'autoria. ”Per tant, és possible establir comparacions entre les pistes trobades als diferents telèfons infestats per identificar una única font d'infestació”, sosté el jutge per decretar la reobertura.

Informació donada per NSO

En la resolució, el jutge Calama precisa que els responsables de NSO van ser convocats i no es van presentar però van  donar “certa informació a les autoritats franceses sobre les seves operacions i el procés de control intern del programari Pegasus”, tot i que l’empresa va negar ser la responsable de la infecció dels telèfons i que si es volia  requerir més informació calia fer-ho a través de les eines de cooperació internacional.

Hi afegeix que en el document que s’adjunta s’enumeren els  anomenats indicadors de compromiso (IOCs), que són una sèrie de dades que poden indicar que un sistema ha estat compromès per un atacant. El magistrat explica que aquests indicadors poden incloure adreces IP, noms de domini, arxius maliciosos, patrons de trànsit de xarxa, comportament anòmal d'usuaris, entre altres. Els IOCs s'utilitzen en la detecció i resposta a incidents de seguretat informàtica. Els equips de seguretat els busquen en els sistemes d'informació i xarxes per a identificar possibles amenaces i vulnerabilitats. També es poden compartir entre organitzacions i la comunitat de seguretat per a prevenir futurs atacs i millorar les mesures de defensa. Inclús, detalla que en el referit document adjunt també es faciliten els fitxers del sistema, les dates de les activitats dirigides o observades, els noms de domini i els titulars dels noms de domini que van aparèixer en el context del peritatge de les línies infestades pel programari Pegasus a França.

 Per tant, el jutge reobre el cas per tal de comparar les dades aportades per les autoritats franceses i les obtingudes pel Centre Criptològic Nacional després d’analitzar els mòbils del president Sánchez i part dels seus ministres, “i així poder fer avançar les investigacions en tots dos països per aclarir l’autoria d’aquestes infeccions. Tot fa pensar en un tercer país qui hauria ordenat l'espionatge a les autoritats espanyoles.

Per contra, l'independentisme català només ha estat ajudat per entitats com Citizen Lap i Amnistia Internacional per intentar esbrinar qui ha espiat els seus polítics i activistes de forma massiva  amb Pegasus des del 2015 a almenys el 2020. En aquest cas, tot apunta que l'autor és en Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI); és a dir, el govern espanyol, usant una eina creada per a perseguir terroristes i bandes criminals.

 

"Una bona notícia" pel govern espanyol

La primera valoració per part del govern espanyol d'aquesta notícia ha arribat per part, precisament, d'una de les presumptes espiades: la ministra Margarita Robles. En la seva arribada a la sessió de control d'aquest dimarts al Senat, la màxima responsable del departament de Defensa espanyol ha qualificat la reobertura de la causa de "bona notícia", en tant que l'executiu presidit per Pedro Sánchez és el primer interessat en "esclarir els fets". 

Així, Robles ha recordat que la Moncloa va posar en coneixement de l'Audiència Nacional la suposada "infecció" dels telèfons mòbils de Margarita Robles, Fernando Grande-Marlaska, Luis Planas i Pedro Sánchez, tan bon punt en van ser conscients. Cal assenyalar que el govern espanyol va decidir denunciar el cas just quan van denunciar-se casos d'espionatge a l'independentisme a través del mateix programari espia. La ministra de Defensa també ha celebrat que el cas s'hagi posat en mans del Centre Criptològic espanyol, una institució en la qual ha assegurat que hi ha grans professionals que podran "arribar fins al final" d'aquest cas. 

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!