Res. El jutge de l'Audiència Nacional José Luis Calama ha acordat el sobreseïment provisional de la causa oberta per la infecció amb el programa informàtic Pegasus dels dispositius mòbils del president de Govern, Pedro Sánchez, i dels ministres de Defensa, Interior i Agricultura, Margarita Robles, Fernando Grande-Marlaska i Luis Planas, respectivament, segons ha anunciat el mateix tribunal aquest dilluns. El magistrat ha acordat l'arxiu davant l'“absoluta” falta de cooperació jurídica d'Israel, que no ha contestat la comissió rogatòria enviada per l'Audiència Nacional i ha frustrat la continuació de la recerca. Israel és la seu de l’empresa NSO Group, propietària del programari Pegasus.

En la resolució, el titular del Jutjat Central d’Instrucció 4 de l’Audiència Nacional detalla totes les diligències realitzades en aquesta investigació, oberta per un delicte de descobriment i revelació de secrets, de la qual sosté que “ha posat en escac la mateixa seguretat de l’Estat”. Aquesta investigació es va fer pública a finals de l’any passat, quan l’independentisme català reclamava explicacions pel CatalanGate, amb el qual es va confirmar l’espionatge a unes 65 persones. Precisament, la investigació sobre l’espionatge amb Pegasus a independentistes catalans continua dispersa en una desena de jutjats de Barcelona, també sense cap avanç important.

El mòbil de Sánchez, infectat 5 cops

Dels indicis recollits pel jutge, es precisa que el mòbil del president del govern espanyol va ser infectat fins a cinc ocasions, entre l’octubre de 2020 i desembre de 2021.  S’hi especifica que la quantitat d’informació “exfiltrada” entre totes dues dates va ser d’almenys 2,57 GB. La segona es va detectar el 31 de maig de 2021 i la informació extreta va ser de 10 MB.

Quant al mòbil de la ministra de Defensa, segons la resolució, presenta indicis d'haver estat infectat per Pegasus en quatre ocasions, entre maig i octubre de 2021, mentre que el del ministre de l'Interior ho va ser en dues ocasions, el 2 i el 7 de juny del mateix any. Per part seva, el mòbil del ministre d'Agricultura, explica el text, va ser objecte d'una infecció el 25 de juny de 2021, si bé la quantitat d'informació “exfiltrada” (inferior a 1 kB) suggereix un intent d'infecció no reeixit per l'existència d'una de les aplicacions “vacuna”.

 

 

Sense autoria

S’hi afegeix que l'anàlisi efectuada en aquests quatre dispositius amb les eines i tècniques disponibles en el Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI), conforme manifesta aquest organisme, indica el jutge, no permet determinar l'autoria de cap d'aquestes infeccions. Per això, explica el jutge Calama es va dirigir una comissió rogatòria a Israel amb una sol·licitud d’informació a l’empresa propietària de Pegasus, NSO Group, i la petició de declaració com a testimoni del seu CEO. La petició de cooperació internacional es va ampliar un cop i es va recordar dos cops sense èxit.

“Lamentablement, en aquest moment processal, transcorregut més d'un any des de l'emissió de la citada comissió rogatòria, no s'ha rebut cap resposta, malgrat haver estat objecte d'ampliació una vegada, i reiterat el compliment en un altre parell d'ocasions. Aquest silenci evidencia clarament una absoluta falta de cooperació jurídica per part del Govern d'Israel. El que permet presumir que la comissió rogatòria en qüestió, quatre vegades remesa, no serà emplenada mai”, adverteix el magistrat Calama.

Calama entén que si bé els termes de l'article 2 del Conveni Europeu d'Assistència Judicial en Matèria Penal proporcionen una considerable discrecionalitat d'execució a l'Estat al qual se li fa una sol·licitud de cooperació jurídica, l'exercici d'aquesta discrecionalitat està subjecte a l'expressada obligació de bona fe codificada en l'article 26 de la Convenció de Viena de 1969. Això, al seu judici, hauria d'obligar l'Estat d'Israel “a exterioritzar les raons de la negativa a executar la comissió rogatòria, així com justificar que aquestes tenen cabuda dins dels permesos per la referida estipulació convencional”. 

Davant la falta de resposta d’Israel, Calama afirma que la situació processal descrita situa el procediment en què el Tribunal Suprem qualifica d'“impotència investigadora”, que impedeix conèixer la realitat del succeït, i que, en aquest cas, comporta que "el procés romangui aturat o en latència, fins que la informació obtinguda a través d'un puntual i poc probable compliment de la comissió rogatòria que Israel té obstruïda o ben noves fonts de prova, permetin la continuació del procediment". I per això, arxiva la investigació.