La inopinada decisió d'aquest dilluns, per tractar-se del mes d'agost, del jutge Juan Carlos Peinado de citar Begoña Gómez, l'esposa del president del govern, i la seva assessora en la Moncloa, Cristina Álvarez, com a investigades per un presumpte delicte de malversació de fons públics el pròxim 11 de setembre, als jutjats de la madrilenya plaça de Castilla, suposa, a la pràctica, el final de les vacances polítiques. Pedro Sánchez i els seus acompanyants seguiran a La Mareta, Lanzarote, el temps que sigui. En principi la data del retorn a la Moncloa era el 24 d'agost, però els dies que resten vindran molt marcats en el PSOE i en el Govern per la compareixença de Gómez i el fet que sigui citada com a investigada per malversació.

La citació de la seva assessora, Álvarez, té a veure amb la investigació sobre si va ajudar l'esposa del president del govern espanyol en assumptes relacionats amb els seus negocis privats i no només en l'àmbit d'assessorament en tasques com a parella del cap de l'executiu espanyol. Segons l'Audiència Provincial de Madrid, aquest lloc es limita a gestionar l'agenda, el correu, donar suport de seguretat i protocol en qualsevol desplaçament, reunió o intervenció de l'esposa del president. El jutge Peinado manté, sobre això, quatre línies d'investigació sobre Gómez: el seu presumpte tràfic d'influències en favor de l'empresari Juan Carlos Barrabés, la gestió de Gómez en la càtedra de la Complutense i els dos màsters que codirigia, la presumpta apropiació indeguda per part de l'esposa de Sánchez del programari de l'esmentada càtedra i, el cas que ens ocupa, el nomenament de Cristina Álvarez com a assessora.

El calvari judicial de Sánchez és evident que no li donarà cap treva perquè el cas Gómez només és un dels fronts oberts que té

La citació de Gómez com a investigada per malversació el pròxim 11 de setembre no és, per tant, una més en el tortuós procediment judicial en què està immersa. A més, fins i tot la màxima acusació que s'havia formulat era tràfic d'influències, que pot comportar multes, inhabilitació per a càrrec públic i, molt excepcionalment, presó, depenent de si l'infractor és funcionari o particular i si se'n van obtenir beneficis. En canvi, el delicte de malversació és bastant més greu i, depenent de la importància i la gravetat, comporta penes de presó que poden variar entre sis mesos i dotze anys. Som, òbviament, molt lluny de tot això, però una citació en ple de mes d'agost no és precisament un senyal tranquil·litzador per a la Moncloa.

El calvari judicial de Sánchez és evident que no li donarà cap treva perquè el cas Gómez només és un dels fronts oberts que té. Al terreny familiar, l'altre és el del seu germà David, a qui la jutgessa investiga per la seva contractació en la Diputació de Badajoz i que està processat per un delicte de prevaricació i tràfic d'influències. Al terreny exclusivament polític, el més immediat que té és el de l'exsecretari d'Organització del PSOE, Santos Cerdán, a presó des del passat 1 de juliol després de declarar com a imputat al Tribunal Suprem. Els seus advocats han demanat empara al Tribunal Constitucional per sortir de la presó, una cosa que encara no ha estat analitzada. Encara que la presó provisional és d'un màxim de sis mesos, res no dona a entendre, ara com ara, que el Suprem el posi en llibertat.

Darrere van els casos Koldo, Ábalos i el del fiscal general de l'Estat. Aquest últim asseurà Álvaro García Ortiz al banc dels acusats, en una situació tan estranya com excepcional. S'ha negat a dimitir, el govern espanyol el recolza i serà la primera vegada que el més alt representant fiscal s'assegui al banc dels acusats. Fins i tot, s'ha especulat que el Suprem podria apartar-lo de les seves funcions en donar-se una anomalia tan gran.