L'esperada condemna pel cas Mascaretes, en què apareix implicat l'exministre José Luis Ábalos —del 7 de juny de 2018 fins al 13 de gener de 2020— i exsecretari d'organització i número dos del PSOE —del 18 de juny de 2017 fins al 12 de juliol de 2021—, ha estat exemplar: 24 anys de presó pels delictes d'organització criminal, suborn, malversació i tràfic d'influències. És el cinquè ministre amb condemna ferma de la democràcia que entrarà a la presó després de Jaume Matas, Eduardo Zaplana i Rodrigo Rato, també per corrupció, i José Barrionuevo pel cas GAL i el segrest de Segundo Marey. Cap d'ells va tenir una condemna tan alta ni la sentència es va produir amb el president que el va nomenar —Pedro Sánchez— al càrrec. El seu col·laborador Koldo García haurà de complir 19 anys i l'empresari Víctor de Aldama tan sols quatre i mig —a més, sense entrar a la presó— després d'haver confessat i col·laborat amb la Justícia.
Una vegada més, la setmana ha començat amb una notícia judicial i hom perd ja el compte de les vegades que aquesta situació es repeteix. I amb una condemna implacable per a Ábalos, que avui apareix com un empestat a les files socialistes, però que fins fa quatre dies —perquè sis anys és en realitat un període molt curt— s'asseia al Consell de Ministres i feia i desfeia al PSOE com a número dos. En el cas d'Ábalos, ja que Koldo és un personatge políticament menor, condemnat pels delictes d'organització criminal, suborn, malversació i tràfic d'influències, hi ha una dada no menor i que reflecteix la categoria del personatge: va ser el diputat escollit per Pedro Sánchez per presentar la moció de censura a Mariano Rajoy. Entenc que va ser escollit pel PSOE per defensar davant de tot Espanya per què no podia continuar el PP governant després de la sentència contra el PP per corrupció.
La sentència, que considera provat que Ábalos era el cap de la trama corrupta, considera provats els delictes en l'adjudicació del subministrament de tretze milions de mascaretes a Ports de l'Estat i Adif a una empresa vinculada a Aldama, aprofitant l'emergència de la pandèmia del coronavirus i la influència política del llavors ministre. També el condemna per d'altres de tan variats com la remuneració mensual de 10.000 euros per a despeses fixes d'Ábalos, la contractació de dues dones vinculades a l'exministre en empreses públiques, el pagament del pis de lloguer a una d'elles, el contracte d'arrendament amb opció de compra entre Aldama i Ábalos d'un pis a Madrid i l'arrendament d'habitatges a Marbella i La Línea de la Concepción, també amb opció de compra, per gestions relacionades amb l'emissió d'una nota de premsa sobre el rescat d'Air Europa i per a la concessió d'una llicència d'hidrocarburs.
El Suprem ha estat generós amb Aldama, esperant que aquesta decisió actuï de reclam i estovi la posició d'aquells que tenen informació
Potser la principal novetat de la condemna, més enllà dels anys de presó a Ábalos i Koldo, era què succeïa amb Aldama i quins beneficis obtenia de la seva col·laboració amb el Suprem, sobretot davant la multitud de casos de corrupció que estan en tràmit en diferents jutjats de l'Audiència Nacional o en jutjats menors. Doncs bé, el Suprem ha estat generós amb Aldama, esperant que aquesta decisió actuï de reclam i estovi la posició d'aquells que tenen informació si, a canvi, tenen una condemna més suportable. La manera com molts s'han posat les mans al cap és fruit de la seva desinformació sobre com van aquestes coses als tribunals o del fet que sigui un camí emprat a partir d'ara per més d'un. En qualsevol cas, no hi ha novetat en això; una altra cosa és l'opinió que cadascú pugui tenir sobre el fet que qui ha actuat com a inductor a la corrupció tingui un càstig menor que els corromputs.
El mateix Aldama no es va tallar després de conèixer la sentència: "La col·laboració serveix. Espero que els altres que venen a darrere col·laborin. Qui vingui a darrere que col·labori amb la Justícia". A ell li ha sortit francament bé, ja que la seva baixa condemna de quatre anys i mig de presó per la seva participació en la trama es veu encara disminuïda per haver decidit el Suprem suspendre l'execució de la pena. Li queda únicament l'obligació de fer treballs comunitaris durant un any.