La decisió del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) d'aprovar per unanimitat els dos membres que li corresponen al Tribunal Constitucional resol una de les crisis institucionals més espinoses a l'estat espanyol. Després que s'hagin utilitzat en les últimes setmanes paraules gruixudes per desqualificar-se entre el PSOE i el PP, ha quedat demostrat que tot era teatre i que l'acord era molt més fàcil del que cadascú des del seu costat predicava per mantenir estretes les files dels seus. El magistrat conservador César Tolosa i la magistrada jubilada del Suprem María Luisa Segoviano, considerada feminista, matisadament progressista i independent, han estat els escollits en una votació per unanimitat que es pot llegir com una victòria de Pedro Sánchez davant Alberto Núñez Feijóo. A aquest tiquet de dos magistrats cal sumar els altres dos ja aprovats pel govern espanyol, com li corresponen per llei, l'exministre Juan Carlos Campo i l'ex alt càrrec de la Moncloa Laura Díez, amb el que el paquet complet del TC, comptant entrants i sortints, decanta a favor del govern espanyol les votacions entre els anomenats conservadors i progressistes.

Després de diversos mesos incomplint la llei conclou el capítol del Constitucional. Pedro Sánchez ha demostrat, una vegada més, que té més vides que un gat. Capaç de jugar en un circ de tres pistes, surt bé dels bloquejos i, agradi o no, la seva capacitat de jugar al límit, amb una actitud aparentment suïcida i posant-ho tot cap per avall, li acaba sortint bé. Un dia, una persona em va dir que per entendre Sánchez calia començar sabent que el president espanyol ja havia tornat de la mort —el seu cessament i retorn a la secretaria general del PSOE— i que, a partir d'aquí, no té res a perdre, ja que està amb una bonificació extra. El cert és que sigui aquesta valoració més o menys encertada, el TC serà progressista, quan les apostes no eren clares a favor seu. Fins i tot, qui sap si, al final, la temuda modificació de la llei del Tribunal Constitucional que canviava l'elecció dels seus membres en les Corts, passant de 3/5 a majoria simple, acaba sent paper mullat.

Sánchez, el malabarista, tanca l'any havent superat els intents de bloqueig d'Esquerra Republicana, dels jutges i de la recessió econòmica. En les tres pistes, l'escenari és millor al d'uns mesos enrere. Ha resolt la sedició, com li demanava Europa. Ha resolt el Tribunal Constitucional, com l'obligava Europa a fer. Ha donat oxigen a l'economia espanyola, amb les mesures anticrisi aprovades aquest dimarts pel govern espanyol i que suprimeixen l'IVA d'aliments bàsics, baixa l'IVA d'altres i incorpora un xec de 200 euros per a la compra, tot això després que la setmana passada la revista The Economist situés Espanya com el quart país de l'OCDE amb millor evolució el 2022. I es disposa a presidir durant el segon semestre de l'any vinent la Unió Europea, una situació que es produirà per cinquena vegada en la història després de les de 1989, 1995, 2002 i 2010. Un escenari, en resum, que difícilment es contemplava a començaments d'any i que ja veurem quina influència acaba tenint en les pròximes eleccions espanyoles, que estan situades entre final de 2023 i els dos primers mesos de 2024.

I al capítol estrictament català, traient pit que l'independentisme català ja no preocupa els espanyols i ignorant la recent proposta del president Aragonès en la qual plantejava la hipòtesi d'un nou referèndum d'independència. "Pot reclamar el que vulgui, però no es produirà", ha estat la seva sentència per concloure el debat. Tampoc reunirà la taula de diàleg entre els governs espanyol i català, com s'hi havia compromès, abans del 31 de desembre. Difícilment es tornarà a reunir i s'aniran allargant els terminis fins a saltar les municipals del mes de maig vinent. L'aixeta s'ha tancat sense que se sàpiga molt bé si mai ha estat oberta i tothom entra en eleccions.