La decisió del Tribunal Administratiu de l'Esport (TAD) de considerar tan sols falta greu el comportament del president de la Federació Espanyola de Futbol, Luis Rubiales, és una autèntica plantofada al Consell Superior d'Esports (CSD) i al Ministeri de Cultura, que dirigeix el català Miquel Iceta. La primera conseqüència i la més important és que el CSD no pot suspendre'l del càrrec, com havia anunciat, cosa que sí que hauria pogut fer si la decisió del TAD hagués estat de falta molt greu. Més enllà de les paraules després del pronunciament del TAD i de la contundència dialèctica d'Iceta en una compareixença pública, és que, ara com ara, Rubiales se li ha escapat al govern, i el serial i el ridícul que sobrevola el món de l'esport espanyol és estratosfèric.

Iceta i el seu equip van dir blat abans de tenir-lo al sac, i el més cridaner és que dels set membres que componen el TAD, quatre han estat designats pel Consell Superior d'Esports, o sigui, pel Ministeri de Cultura i, si continuem escalant, pel govern de Pedro Sánchez. En vista de l'actual situació, algú no s'hi va mirar prou en l'elecció dels membres del TAD. O potser són certes les notícies que s'han conegut les últimes hores sobre el fet que al ministeri li va passar per alt aprovar el reglament sancionador que desplega la llei de l'Esport, vigent des de desembre. Un tema no menor, ja que amb el reglament vigent la sanció màxima pels fets jutjats és greu i no molt greu. Ningú no hi devia caure a començaments d'any, es van llançar a la campanya de les municipals i d'allà a la dissolució de les Corts i convocatòria del 23-J i, ara, apareix el problema.

Sigui com sigui, el problemàs per a Iceta és important. La drecera que s'ha pres, demanar al TAD que el suspengui cautelarment, potser prosperarà, però francament les coses es podrien haver fet millor i es podria haver actuat amb més cura donat l'enorme impacte mediàtic que ha causat a escala internacional l'actuació de Rubiales i que ha generat una cascada de solidaritat amb la futbolista Jennifer Hermoso, començant per les futbolistes que van conquerir fa poc el títol de campiones del Món a Austràlia i que s'han negat a tornar a disputar un partit si Rubiales no dimiteix. A més, les jugadores han convocat una vaga de dues jornades a l'inici de la lliga.

Tot aquest tipus de notícies, com la del TAD, l'únic que aconsegueixen és rebaixar en la societat la importància de la gravetat dels fets esdevinguts a Sidney amb Rubiales al centre neuràlgic del problema. I això és especialment important, ja que del que s'està parlant és de si hi va haver o no un comportament masclista molt greu i també un abús de poder. El TAD considera que no hi va haver abús de poder, cosa que —per tot el que s'ha vist— és molt i molt discutible i —per les imatges que s'han anat coneixent— bastant incomprensible. Qualsevol atenuant no fa sinó posar sordina a la transcendència d'un comportament inacceptable en uns moments en què, a més, està en joc la necessitat que s'instal·li en el conjunt de la societat una sensibilitat més gran davant aquest tipus d'actes en el dia a dia.