Molt segurs deuen estar Esquerra i el president Pere Aragonès que tindran pressupostos tard o d'hora quan, amb totes les carpetes importants amb els socialistes aparentment obertes, la portaveu del partit, Marta Vilalta, els ha acusat de fer-los xantatge amb les seves propostes estrella i innegociables i els ha instat a no passar d'aquesta setmana per atorgar-los el vot dels seus 33 diputats. Es podria pensar que Esquerra té alguna carta important en el que pretén que siguin els últims dies de la negociació, ja que, si no és així, collar l'aliat que t'ha de facilitar tirar endavant el que sol ser el projecte estrella de qualsevol legislatura és un pèl arriscat.

Encara que ja reconec que els partits amaguen les cartes per no ensenyar del tot quin és el seu joc, fa ja massa setmanes que cada dilluns sembla que d'aquesta setmana no passarà l'acord definitiu sobre els comptes públics catalans i s'arriba a divendres en el mateix punt mort en què érem cinc dies abans. Així va transcórrer el desembre i així ha començat la tercera setmana de gener. I, al final, els desacords continuen sent importants i coneguts: l'ampliació de l'aeroport del Prat, el complex del Hard Rock a les comarques de Tarragona i l'ampliació del quart cinturó o ronda del Vallès. A més d'alguns instruments de control parlamentari sobre qüestions que en aquests moments tan sols depenen del Govern, com la inversió publicitària en els mitjans de comunicació o el Centre d'Estudis d'Opinió (CEO), que ve a ser el CIS català i és el responsable de les enquestes oficials.

Esquerra tracta desesperadament que aeroport, Hard Rock i quart cinturó quedin fora de la negociació, perquè no formen part, si es vol, estrictament d'una negociació pressupostària. Justament, el contrari que busca el PSC i que no és altra cosa que traslladar sense cap matís que té un projecte polític diferent del dels republicans i en el qual les grans infraestructures tenen una importància capital. La sortida de Junts del Govern li ha facilitat aquesta autopista política de model de país i no deixa de ser curiós que els socialistes facin bandera de temes que el partit de Puigdemont, Borràs i Turull també defensen o, almenys, han defensat, donant-se la paradoxa que en els tres projectes hi ha una majoria clara al Parlament amb la dreta, d'aquí la lògica urticària, davant Esquerra, comuns i la CUP.

Mentre Esquerra elevava el to, Salvador Illa reiterava des del País Basc, on s'ha reunit amb empresaris, que té voluntat de negociar els pressupostos amb Esquerra, però que el que no es produiria és una adhesió sense més ni més als seus comptes públics. Pel PSC, aquesta voluntat de negociació, expressada ja el mes d'agost passat, no és corresposta pel Govern. En cas que les coses continuïn així, Esquerra només té dues jugades: presentar el projecte de pressupostos sense acord, cosa que no és gaire recomanable i el tret li pot sortir per la culata, o prorrogar els actuals. Un escenari poc recomanable sempre, però especialment amb tan sols 33 diputats dels 135 que té la cambra. És aquesta fragilitat del Govern la que porta a pensar que, en un moment o un altre, Esquerra acabarà acceptant bona part del plantejament del PSC. Encara que només sigui perquè l'altre escenari és pitjor i enormement arriscat.